Recursos hídrics i paisatges a Espanya

Confederació geogràfica

Entitats adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

Conca hidrogràfica

Conjunt de terres i aquifers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.

Conques hidrogràfiques

Vessant cantàbric i gallec: Nobrosos rius, cabalosos i un nivell d'aigua constant a causa de les regulars precipitacions. Rius curts perquè les muntanyes on neixen estan a prop de la costa.
Vessant Atlàntic: Conques hidrogràfiques molt extenses, arranquen a prop del mediterrani i desemboquen a l'atlàntic. Aquestes conques acusen les sequeres estiuals.
Vessant Mediterrani: Els rius formen conques petites amb desnivells acusats. Estius secs que provoquen estiatges. Pluges torrencials a la tardor produeixen inundacions.

Guerrilla de l'aigua

Quan no hi ha acords polítics degut a la desigual distribució hidrogràfica espanyola.

Conveni de Ramsar

Acord internacional per a la protecció de les zones humides.

Paisatge cultural

Interrelació entre l'acció antròpica i el medi natural.

Parcs nacionals

Ecosistemes poc alterats. Mereixen una atenció preferent, ja que són fràgils. Són de competència estatal.

Parc Natural

És compatible amb l'activitat humana, però exigeix un ús equilibrat i sostenible dels recursos. Competència de la diputació.

Reserva natural

La protecció és absoluta. Són d'interès científic. Protegides per la UE.

Diversitat d'Espanya

Situació: La posició de la península ibèrica afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals: l'atlàntic i el mediterrani.
Efecte refugi: Durant els períodes glacials, la península serveix com a refugi per a espècies vegetals i animals europees, generant espècies i subespècies noves.
Presència de sistemes muntanyosos: Els nombrosos sistemes muntanyosos i el gran altiplà de la meseta reprodueixen en altitud la gradació vegetal que es dóna entre el nord i sud d'Europa.