Redundància, restriccions i gestió de dades en bases de dades

Tipus de redundància i problemes associats

Evitar redundàncies: tipus pures — està repetida dues o més vegades.

D’agregats o dades calculades: de vegades un camp d’una taula que sembla important no és més que el càlcul de diversos camps de la mateixa o d’altres taules.

Controlades: són redundàncies conscients i controlades.

Problemes amb les redundàncies:

• Ocupació d’espai.
• Actualitzacions difícils.
• Problemes d’integritat de les dades.

Restriccions i integritat del model relacional

De model: són les regles d’integritat del model relacional; no poden haver-hi repetits ni valors nuls a les claus primàries. Les dades de les claus foranes han de ser dades d’una clau primària referenciada o bé el valor nul, i no es pot operar amb dominis de dades semànticament diferents.

De l'usuari: l’usuari ha de poder fixar les seves pròpies restriccions (constraints en anglès) per a la seva base de dades, per tal de poder controlar les dades que després s’inseriran o es modificaran.

Hi ha dos tipus de restriccions d’usuari:

• Estàtiques: el valor o valors són sempre els mateixos.
• Dinàmiques: el valor o valors en els quals es basa la restricció són variables.

Concurrència, transaccions i bloquejos

Concurrència d’usuaris: que diversos usuaris puguin accedir a la vegada a la mateixa base de dades.

Transaccions: conjunt d’operacions que, si fossin una sola operació, serien atòmiques (o es fan totes les operacions o no se’n fa cap).

Bloquejos: mecanismes que impedeixen conflictes quan diverses transaccions intenten utilitzar la mateixa dada simultàniament; per exemple, quan una transacció està llegint o modificant una dada, altres transaccions poden quedar bloquejades fins que s’alliberi el recurs.

Independència lògica

Poder afegir més esquemes externs sense haver de canviar l’esquema conceptual. En fer un canvi a l’esquema conceptual, per exemple afegint un nou atribut a una entitat, no s’hauria d’afectar als esquemes externs.

Independència física

És el fet de poder canviar l’esquema intern sense haver de canviar l’esquema conceptual.

SQL: llenguatge declaratiu, DDL i DML

El llenguatge SQL és un llenguatge dels anomenats declaratius, és a dir, només s’ha d’indicar quina operació es vol fer i amb quines dades.

DDL (Data Definition Language) són totes aquelles instruccions de SQL que serveixen per definir l’estructura de la base de dades a implementar; només creen l’esquelet de la base.

DML (Data Manipulation Language) són totes aquelles instruccions de SQL que serveixen per manipular les dades d’una base de dades.