Reflexió sobre l'educació, el rigor i la responsabilitat

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB

Reflexió sobre l'educació i la responsabilitat

Fa molt de temps que, en general, els costums han anat degenerant, i no és pas culpa vostra, ho sé. També és culpa nostra, de les institucions que no som capaces d'oferir una educació que fonamenti personalitats educades en el rigor i la responsabilitat. Però també és culpa de la societat, és culpa de tants de pares que exigeixen que l'escola supleixi l'autoritat que ells són incapaços d'exercir. Tu, Toni, només n'ets una mostra, un gra de sorra a la platja infinita del desgavell universal. ¿On és el rigor d'antany? ¿On són l'esforç i el sacrifici? ¿On són els detalls bàsics d'educació, d'urbanitat, que us hem inculcat dia rere dia, des que vau entrar en aquesta institució?

Sé que a molts altres centres educatius es practica una educació més laxa, i que, essent impossible ara un aïllament total de cada individu, i coneixent la tendència que té el jovent a barrejar-se i confraternitzar, sé, per tots aquests motius, que, per més que la nostra institució lluiti per educar-vos d'una manera exemplar, si nosaltres som els únics que us inculquem unes normes, teniu massa a l'abast el perill d'encomanar-vos de la laxitud dels altres.

-És que estic tot ple de sang, senyor.

-Ja ho veig. I també veig com estàs deixant el parquet. Per no parlar de la camisa i de l'americana. Ja saps que m'agrada que l'uniforme estigui sempre impecable. Però d'això en parlarem després. Ara vés a recepció i demana al senyor Manolo el pal de fregar i una galleda d'aigua, i procura no anar regalimant sang per tot el passadís, que també l'hauràs de netejar.

La Regata del Delfí i l'Hondonada

Amuntegades a la línia de sortida, les embarcacions esperaven el senyal. Tot estava a punt per a la gran competició, una regata de recorregut hexagonal en què els capitans més experts posaven a prova la seva habilitat.

Quan van donar la sortida, el Delfí i l'Hondonada van prendre ràpidament la davantera.

La competició era ajustada; tots dos cenyien les veles al màxim, aprofitant les ratxes de vent de les primeres hores de la tarda.

Després d'una hora de navegació, una mala maniobra va conduir l'Hondonada contra un banc de sorra, on va enfonsar la quilla i va quedar encallat.

El Delfí va saber aprofitar la mala fortuna del seu adversari i, amb el vent a favor, va creuar la línia de meta, inflat d'orgull i de glòria.

Entradas relacionadas: