La reflexió filosòfica i les eines del pensament

1. La reflexió filosòfica

Del grec philosophia: amor a la saviesa. El filòsof, per distingir-se del savi (sophos) que és qui ja posseeix la saviesa, es declara “amant del saber”. La principal tasca del filòsof és filosofar. Filosofar significa pensar sobre la realitat que ens envolta i sobre nosaltres mateixos: la nostra relació amb els altres, el que som, el que sentim, el que pensem (les idees que posseïm sobre les coses, les nostres creences) i el que fem (l’acció humana) com a individus i també com a grups, societat o cultura. El fet de filosofar ens permet explicar-nos i comprendre’ns a nosaltres mateixos i entendre la realitat que ens envolta, millorar la nostra acció (en reflexionar sobre el que som i el que són les coses) i explorar les nostres possibilitats personals i existencials.

2. Les eines del pensament filosòfic: sentits, raó i llenguatge

El pensament mític: mite i religió El pensament racional: filosofia i ciència. Els mites estan formats per un conjunt de narracions fruit de la inspiració poètica que s’han conformat amb el transcurs del temps i es mantenen per tradició. Les religions es basen en uns textos sagrats elaborats pels profetes, homes escollits per Déu per comunicar-los la veritat de les coses (revelació).

• Dominat per allò sobrenatural.
• Model antropomòrfic.
• Model màgic.
• Arbitrarietat.
• L’assentiment i la creença en aquest tipus d’explicacions es basa en un sentiment irracional, la fe.

2.2. El pensament racional: filosofia i ciència

Alguns éssers humans van començar a ser crítics amb la manera d’explicar les coses sota el pensament mític i van iniciar un nou model basant-se en allò que ens distingeix de la resta de les espècies: la racionalitat. La filosofia i la ciència en formen part. S’elabora a partir de la indagació racional, en la qual els sentits, la raó i el llenguatge són les eines amb què treballem. Prenem en consideració les dades que rebem mitjançant els sentits. Amb la raó, les analitzem i interpretem d’acord amb els nostres coneixements previs per poder proposar una explicació. També necessitem el llenguatge, ja que a través de les paraules representem en la ment les diferents idees.

• La referència a tot element sobrenatural no té sentit.
• Per a explicar els fets, elabora teories que interrelacionen entre si conceptes abstractes vinculats a realitats observables o entitats teòriques definides de manera rigorosa i precisa.
• Les seves explicacions es presenten com un saber justificat a partir d’arguments racionals i/o proves empíriques, però sempre amb un caràcter provisional i revisable.