Reflexió filosòfica sobre l'ésser humà i evolució: antropologia i hominització

1. La reflexió filosòfica sobre l'ésser humà:

L'antropologia: és l'estudi de l'ésser humà en totes les seves facetes i l'estudi dels diferents tipus de societats humanes i les seves peculiaritats culturals. Alguns antecedents grecs són: Hipòcrates i Galè (estudis mèdico-anatòmics) i Heròdot d'Halicarnàs (en l'aspecte cultural). Desenvolupament de l'antropologia a Occident a descobriment Amèrica.

Divisió de l'antropologia:

Segons l'objecte i el mètode trobem:

• L'antropologia filosòfica: explicació global de la nostra identitat per definir els trets essencials de l'ésser humà. El mètode de treball consisteix en la reflexió de les dades facilitades per les ciències socials i les idees del pensament filosòfic.
• L'antropologia científica: les teories i afirmacions venen de les dades recollides a través de l'observació. Hi trobem la dimensió cultural i la dimensió biològica. Hi distingim 2 grans branques: l'antropologia física i la cultural.

Antropologia física:

Estudia aspectes biològics. 1- Estudi de l'ésser humà com a producte de l'evolució biològica. 2- Descriu les diferències físiques entre altres homínids. 3- Distingeix les varietats físiques observables (diferents grups ètnics).

2. La naturalesa humana i el procés d'hominització

L'origen de l'ésser humà és l'evolució.

Explicacions preevolucionistes:

Tant Plató com Aristòtil deien que les espècies no canvien.

Creacionista: creació separada i definitiva de totes les espècies vives, creació de l'ésser humà per Déu, a imatge i semblança seva.

Aparició de Fixisme: caràcter inamovible de les espècies a llarg del temps. Creacionisme fixista: l'adaptabilitat dels individus al medi és resultat d'un disseny intel·ligent. Defensors: Carl von Linné i Georges Cuvier.

Explicacions evolucionistes:

Charles Darwin (bases de l'evolucionisme) amb la publicació de: L'origen de les espècies (suposa fallida doctrines fixistes). La teoria en 3 tesis:

• Les espècies = transformacions continuades. (Tot tipus d'espècie ve d'una anterior)
• Selecció natural = principi explicatiu. (Canvi = només perduren els eficaços i hereditàriament) (Individus millor dotats i que s'adapten millor al medi, sobreviuen)
• L'ésser humà descendeix d'antics primats.

Gregor Mendel deia que no hi havia cap teoria que comprovés que les característiques es transmetessin de generació en generació...

Els caràcters hereditaris van determinats pels factors específics (gens). Les doctrines mutacionistes expliquen canvis a partir de les mutacions dels gens. La teoria de la selecció natural + les doctrines mutacionals = base de les teories sintètiques o neodarwinistes.

Evolució de l'ésser humà:

La ciència ens ha explicat com a partir dels primers organismes multicel·lulars arribem a l'ésser humà actual. Ho classifiquem segons l'evolució dels primats, els quals poden tenir canvis freqüents.

L'antropologia i la paleontologia són ciències que avancen incessantment amb cada descobriment que es fa. Les noves troballes són insuficients per tal de saber on i com vam aparèixer la nostra espècie. Tenim 2 teories:

• La teoria del canelobre: origen ésser humà = multiregional. És produeixen diferents processos evolutius en diferents llocs on hi ha un intercanvi genètic. Trobades de fòssils.
• La teoria de l'arca de Noè: ésser humà actual = origen únic (emigrat des d'Àfrica a altres parts). Estudis genètics li donen suport.

Procés d'hominització:

Dura aproximadament 7M.a., que van des del primer homínid a l'homo sapiens. Caracteritzat per les transformacions anatòmiques, fisiològiques i psicològiques. Nou gènere "Homo". Característiques: posició erecta del cos (marxa bípeda, marxa vertical, pèrdua prensió peus, observació espais naturals i alliberament extremitats superiors), alliberament extremitats superiors (utilitzar les mans per la caça, fer eines, construcció, instruments...) i desenvolupament cerebral (és més gran i més complex).

Capacitat tècnica: fabricar i utilitzar instruments per modificar l'entorn i satisfer necessitats. Productes tècnics = eficàcia i sofisticació. Capacitat simbòlica: capacitat de l'ésser humà per crear i expressar a través de símbols (art, llenguatge i consciència són possibles).

Aparició llenguatge articulat:

La capacitat simbòlica marca diferència entre Homo sapiens i la resta de primats. El llenguatge articulat és fruit de la capacitat de l'home per a crear, comprendre i utilitzar símbols (capacitat simbòlica) o emocions. El llenguatge suposa una diferència qualitativa respecte dels signes amb els quals es comuniquen els animals, ja que permet expressar realitats complexes, i només és propi de l'humà. Deriva del llenguatge gestual. Tenim varies hipòtesis: la mutació genètica (canvis en l'organització del cervell, conducte vocal i sistema auditiu), l'augment progressiu de la intel·ligència (afavoreix el creixement de les capacitats simbòliques i lingüístiques) i la generalització dels senyals gestuals (gestos d'avís combinat amb senyals vocals donen lloc a un llenguatge exclusivament vocal). Poden ser complementàries. Perquè és dones el llenguatge: predisposició per comunicar-se, imitació sons, intel·ligència per relacionar conceptes i sensibilitat per percebre sons.