Reflexions sobre la didàctica de la religió: pedagogia, experiències i programació
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,68 KB
Reflexions sobre la didàctica de la religió
Un cop finalitzada l'assignatura de Teologia i didàctica de la religió catòlica, puc afirmar que he aconseguit desenvolupar un pensament encara més profund sobre com treballar la religió a l'escola. Gràcies a això, he obtingut diferents eines que em donaran un cop de mà, a l'hora de treballar un fet molt rellevant amb els infants; com explicar una experiència religiosa a qualsevol nen/a que no n'hagi tingut mai cap. Hem de tenir en compte que la religió és un fet que a moltes llars no es tracta i per aquest motiu, hem de poder adaptar el tractament del tema que volem treballar a partir d'una realitat i dels interessos dels nens/es que tenim a l'aula.
Els tres aspectes que he treballat en aquesta assignatura i considero molt útils i renovadors per la classe de religió són els següents:
La pedagogia de la pregunta i de l'aula com a comunitat de recerca.
La sortida, en el meu cas, del monestir de Santa Maria de Valldonzella.
La programació d'una unitat didàctica: la creació del món.
El primer aspecte que cal destacar es basa en la segona base pedagògica: la pedagogia de la pregunta i de l'aula com a comunitat de recerca. Avui en dia, per iniciar qualsevol explicació ens basem a partir dels interessos dels alumnes. Si els nens/es ens fan qüestions sorprenents que no sabem, fem recerca per poder donar una resposta. Per tant, un mestre sempre ha de ser explorador. L'objectiu és aconseguir realitzar un aprenentatge significatiu, ja que sempre partirem de coneixements previs que tinguin els infants i qüestions personals. D'aquesta manera intentarem que el missatge de Jesús entri amb diàleg amb els alumnes i el seu entorn. Hem de saber que quan un infant fa una pregunta, significa que sap definir allò que no sap i allò que sap, és capaç d'intuir una possible resposta. En el moment que es comparteixen les preguntes a l'aula, hem d'intentar que aquesta es converteixi en la pregunta de tots i d'aquesta manera, aconseguir que es comparteixin els processos d'aprenentatge. Quan el mestre dóna resposta a les preguntes, té en compte tots els interessos que els alumnes han demostrat anteriorment i intenta fomentar la capacitat de fer d'exploradors, per aconseguir que els infants aprenguin actituds com la curiositat, la reflexió i la interpel·lació.
També és important destacar que com a mestre, el fet de guiar a l'alumne i fer-li preguntes és important per ajudar-lo a pensar i a desenvolupar un pensament creatiu i crític i així convertir-los en oients participants i no només en receptors.