Reflexions Essencials: Societat, Lectura, Temps i Xenofòbia

Gent: Concepció i Identitat Col·lectiva

Aquest concepte fa referència al fet que, quan diem «la gent...», mai ens al·ludim a nosaltres mateixos. D'altra banda, sí que ens incloem quan utilitzem paraules com «poble» o «equip». Igualment, aquests termes admeten un possessiu, com ara «el meu equip», però la paraula «gent» no. Això es deu al fet que la nostra concepció del terme no ens dona la consciència d'estar reunits en comunitat, de ser una congregació d'individus. En l'estil utilitzat per descriure aquest concepte, destaca la contundència de les seves expressions.

Lectura: Tipologies de Lectors i Estils Narratius

La lectura es classifica en els següents tipus de lectors:

• Bàsics i Extrems: Busquen en el llibre un viatge a un altre món amb l'objectiu principal d'entretenir-se.
• Lector Professional: Llegeix per vocació o per obligació.

En l'estil que s'utilitza per abordar aquest tema, destaca la seva contundència i el seu caràcter conversacional, ja que empra expressions que semblen traslladar als seus textos l'essència de l'oralitat.

El Rellotge: Revolució en la Percepció del Temps

Es considera que el moment en què es van començar a utilitzar els rellotges portàtils va ser una de les revolucions més profundes per a la humanitat. Encara que l'ésser humà d'avui dia gestiona el seu temps de manera similar a l'home del passat (aprofitant-lo o perdent-lo), ara es pot mesurar, controlar i tenir en compte, subjectant-nos a una advertència permanent. L'estil emprat en aquesta reflexió destaca per la seva contundència i el seu caràcter conversacional, ja que utilitza expressions que semblen portar als seus textos l'essència de l'oralitat.

Ser: La Recerca de la Identitat i l'Autosuperació

S'afirma que tothom s'imagina ser diferent de com és, i que si no fos així, ningú podria suportar-se a si mateix. En l'estil d'aquesta anàlisi, destaca la contundència que li aporten els aforismes.

Xenofòbia: Orígens, Patriotisme i Conflicte Social

Es reconeix que l'odi a l'estranger ha existit sempre. En molts casos, aquest sentiment és produït pel patriotisme, que ens porta a voler trobar-nos només al costat d'altres veïns de la nostra «pàtria». S'assenyala que, com l'estranger també té una pàtria, també pot tenir un odi cap als altres, cosa que fa que el conflicte estigui assegurat. L'únic que pot frenar aquesta dinàmica és el turisme, ja que fa que els estrangers ens aportin diners i ens generin una altra imatge. A més, s'afegeix que aquest odi ja no és només de poble a poble, sinó de sistema a sistema, provocant la «xenofòbia de classes». L'estil utilitzat en aquesta exposició és contundent.