Reforç i Aprenentatge: Conceptes Clau en Psicologia

REFORÇ: Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d’una conducta. El reforç pot ser tant un estímul apetitiu que apareix com un estímul aversiu que desapareix. Una conseqüència plaent s’anomena estímul apetitiu, i una conseqüència molesta rep el nom d’estímul aversiu. Segons Skinner, podem distingir entre reforços primaris i secundaris:

Reforços Primaris

REFORÇ PRIMARI: Són estímuls importants biològicament, perquè són innats: menjar, aigua o l’activitat sexual.

Reforços Secundaris

REFORÇ SECUNDARI: Són estímuls que duen les seves propietats reforçades a l’associació amb els reforços primaris: per exemple, els diners, les notes escolars o les medalles obtingudes a una competició.

Tipus de Condicionament Instrumental

1. REFORÇ POSITIU: Premi o conducta que incrementa la freqüència de la resposta. Són exemples de reforços positius el menjar i els diners. És el mecanisme més efectiu perquè els animals i els éssers humans aprenguin.
   • Variables: com més quantitat de recompensa, més gran és l’esforç.
2. REFORÇ NEGATIU: Es produeix quan l’execució d’una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable.
   • Procediments:
   • Condicionament de fugida (l’estímul aversiu es contempla repetidament, però s’interromp si es dona la resposta instrumental).
   • Aprenentatge d’evitació (l’estímul aversiu es programa perquè es presenti en el futur, i la resposta ho impedeix).
3. OMISSIÓ: Es produeix quan la resposta operant impedeix la presentació d’un reforç apetitiu o d’un fet agradable (quan no et deixen fer el que abans et deixaven fer).
4. CÀSTIG: El càstig és el preu d’una conducta no desitjada i serveix d’amenaça per aconseguir adhesió a unes normes determinades.

Programes de Reforç Cognitiu

PROGRAMES DE REFORÇ COGNITIU: Cada resposta dona lloc a l’aparició d’un reforç; per exemple, un colom rep menjar cada vegada que pica una tecla.

Tipus de Programes de Reforç

1. INTERMITENT: Les respostes només es reforcen algunes vegades; una persona que juga a la DS rep un premi cada cop que encerta.
2. RAÓ FIXA (RF): Un reforç s’obté després d’un nombre fix de respostes. La feina a preu fet en una fàbrica es cobra pel nombre de peces produïdes.
3. RAÓ VARIABLE (RV): És semblant al programa RF, excepte en el fet que el nombre de respostes necessàries per obtenir un reforç varia aleatòriament. La taxa de respostes és més alta ja que respondre amb rapidesa suposa rebre el reforç abans. Els jugadors de màquines al bar no saben quan els tocarà la victòria.
4. INTERVAL FIX (IF): El reforç s’ofereix al subjecte per la primera resposta que dóna quan ha passat un temps, que és constant d’una ocasió a la següent. Amb aquest programa s’obtenen poques respostes al principi de l’interval i moltes al final.
5. INTERVAL VARIABLE: El reforç està disponible després d’un temps que varia aleatòriament.

Aprenentatge Social o Imitació

El psicòleg Albert Bandura considera que no tot l’aprenentatge es deu a l’experiència directa; també aprenem per imitació. Es produeix quan un subjecte observa la conducta d’un model, tot i que es pot aprendre una conducta sense que es dugui a terme:

• Atenció: Observa el model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
• Retenció: Les conductes del model s’emmagatzemen a la memòria de l’observador.
• Execució: Si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix aquesta conducta.
• Conseqüències: Imitant el model, l’individu pot ser reforçat per l’aprovació d’altres persones.

Aprenentatge Cognitiu

APRENENTATGE COGNITIU: David Ausubel és un dels representants del canvi d’orientació sobre l’aprenentatge. Per Ausubel, l’aprenentatge cognitiu significa que el que aprenem és el producte de la informació nova interpretada des del que ja sabem. No es tracta de reproduir informació, sinó d’assimilar-la i integrar-la en els nostres coneixements anteriors. Remarca el paper dels coneixements i distingeix quatre maneres: RECEPTIU, DESCOBRIMENT, REPETITIU, SIGNIFICATIU.