Reforma agrària i drets a la Segona República (1931–1936)

1. La reforma agrària a la República de les Esquerres

La reforma agrària va ser un dels objectius principals del govern de la Segona República (1931–1936), especialment durant el bienni reformista (1931–1933), liderat per una coalició de forces d'esquerra. L’objectiu era resoldre el problema del latifundisme i de la pobresa rural que afectava milions de jornalers, sobretot a Andalusia, Extremadura i Castella. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia redistribuir la terra mitjançant l’expropiació —amb compensació econòmica— de finques mal explotades o massa grans. Aquesta llei, tot i les seves bones intencions, es va aplicar lentament i amb moltes dificultats per la manca de recursos i la resistència dels grans propietaris. El seu fracàs parcial va generar frustració entre els pagesos i va ser utilitzada com a argument pels sectors conservadors per atacar el govern republicà.

2. L’emancipació femenina a la República de les Esquerres

La Segona República va suposar un avenç important en els drets de les dones a Espanya. Un dels fets més destacats va ser el reconeixement del dret de vot femení el 1931 (amb Clara Campoamor com a figura clau), exercit per primera vegada en les eleccions de 1933. També es van aprovar lleis que reconeixien el dret al divorci, a l’educació en igualtat i a la no discriminació per raó de gènere. L’educació femenina es va fomentar i les dones van començar a accedir a professions intel·lectuals i polítiques. No obstant això, la societat encara era molt patriarcal i les resistències, tant des de la dreta com des de l’esquerra, van frenar una veritable igualtat de gènere. L’arribada del franquisme va suposar un retrocés en tots aquests drets.

Sis punts fonamentals de la política reformista (1931–1933)

3. En una taula, apunta els sis punts fonamentals de la política reformista de la República (1931–1933)