La Reforma Agrària de la Segona República Espanyola (1931-1933)

La Reforma Agrària durant el Reformisme Republicanosocialista (1931-1933)

El reformisme republicanosocialista va tenir lloc entre el 1931 i el 1933. Va ser una política de reformes impulsada pel govern de Manuel Azaña, basada en l’aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista (el conegut com a bienni d’esquerres). Es van impulsar nombroses reformes, entre les quals destaquen:

• La reforma agrària.
• La reforma religiosa.
• La reforma militar.
• La reforma de l’ensenyament.
• La descentralització de l’Estat.

Dificultats i Objectius de la Reforma Agrària

La reforma agrària va ser un procés dur i costós. El seu objectiu principal era posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida i els jornals dels pagesos pobres.

L’arribada de la República va comportar, per al conjunt de treballadors, l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral impulsada per Largo Caballero. Aquestes normes van entrar en vigor acompanyades d’una legislació complexa, però eficaç, que pretenia dignificar la situació dels treballadors tant del món rural com de l’urbà.

La Concentració de la Propietat

Es calcula que el 50% de les terres d’Andalusia, Castella i Extremadura eren propietat d’un grup reduït de grans propietaris i nobles.

Primers Decrets i Legislació Sociolaboral

Es van promulgar una sèrie de primers decrets clau:

1. La prohibició d’anul·lar els contractes d’arrendament.
2. Es van fixar jornades laborals de 8 hores.
3. S’hi va establir salaris mínims.
4. Es va obligar els propietaris a conrear les terres i a donar feina, prioritàriament, als pagesos municipals.

La Llei Agrària de 1932

La Llei Agrària (aprovada el 1932 per les Corts) tenia com a objectiu modernitzar l’agricultura i millorar la situació social de la pagesia. Aquesta llei:

• Permetia l’expropiació sense indemnització de terres pertanyents a una part de la noblesa.
• Permetia l’expropiació amb indemnització de les terres que es trobessin desaprofitades.

L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’Institut de Reforma Agrària (IRA), que disposava d’un pressupost anual destinat als propietaris expropiats i s’encarregava de facilitar l’assentament de famílies pageses.

Resultats i Oposició

Els resultats inicials de la reforma van ser escassos a causa de diversos factors:

1. La complexitat de la mateixa llei.
2. La lentitud i les dificultats burocràtiques per a la seva aplicació.
3. La manca de pressupost per a les indemnitzacions.
4. La forta resistència dels propietaris.

Així doncs, l’aplicació de la llei va generar una tensió social considerable i va trobar l’oposició radical dels grans propietaris agrícoles.