Reforma Constitucional Espanyola, TC i Control del Govern

Reforma Constitucional

Hi va haver unes Corts Constituents que responien a la característica de sobirania popular. En formaren part, entre d'altres: Miquel Roca i Junyent, Manuel Fraga, Miguel Herrero de Miñón, José Pedro Pérez-Llorca, Gabriel Cisneros, Gregorio Peces-Barba i Jordi Solé Tura. Les constitucions són modificables, tot i que és complex i exigeix majories qualificades. La Constitució Espanyola és tota ella modificable, però hi ha dos procediments:

Article 167: Procediment Ordinari

És el procediment ordinari per a la modificació del text constitucional que no afecti ni el Títol Preliminar, ni el Títol Segon (La Corona), ni el Títol Primer, Secció Primera, Capítol Segon (Drets Fonamentals i Llibertats Públiques).

La iniciativa per modificar la Constitució la poden tenir:

• El Govern
• El Congrés dels Diputats
• El Senat
• Les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes

Es presenta un text al Congrés, on s'exigeix una aprovació per majoria de 3/5 parts. Després passa al Senat, que l'ha d'aprovar per la mateixa majoria. Si no s'assoleix l'acord entre les cambres, es crea una comissió paritària Congrés-Senat per elaborar un text alternatiu, que haurà de ser aprovat per 3/5 parts a cada cambra. Si tampoc s'aconsegueix així, el Congrés podrà aprovar la reforma per majoria absoluta si el Senat l'hagués aprovat prèviament per majoria absoluta.

També es preveu que si 1/10 dels diputats o senadors ho sol·licita dins dels 15 dies següents a l'aprovació, la reforma s'haurà de sotmetre a referèndum vinculant.

Article 168: Procediment Agreujat

Aquest procediment s'aplica per a la revisió total de la Constitució o per a una reforma parcial que afecti:

• El Títol Preliminar (principis bàsics de l'Estat)
• El Títol Primer, Secció Primera, Capítol Segon (Drets Fonamentals i Llibertats Públiques)
• El Títol Segon (La Corona)

Es preveu que el principi de reforma s'hagi d'aprovar per majoria de 2/3 parts del Congrés i del Senat. No es permet cap comissió paritària. Un cop aprovat el principi, es procedeix a la dissolució immediata de les Corts i es convoquen noves eleccions generals.

Les noves cambres elegides hauran de ratificar la decisió i estudiar el nou text constitucional, que haurà de ser aprovat novament per majoria de 2/3 parts en ambdues cambres (Congrés i Senat). Finalment, la reforma aprovada per les Corts Generals serà sotmesa a referèndum obligatori per a la seva ratificació.

Funcions Principals del Tribunal Constitucional (TC)

Recurs d'Inconstitucionalitat

És un recurs directe davant del TC. S'insta el Tribunal a realitzar un control d'adequació d'una norma amb rang de llei a la Constitució, amb la pretensió que declari invàlida aquesta norma degut a la seva disconformitat amb la Constitució.

Té un límit temporal per a la seva presentació: 3 mesos des de la publicació oficial de la norma.

Poden presentar aquest recurs:

• El President del Govern
• El Defensor del Poble
• 50 Diputats
• 50 Senadors
• Els Governs de les Comunitats Autònomes
• Les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes

Si es declara inconstitucional, la llei (o els preceptes impugnats) serà nul·la.

Qüestió d'Inconstitucionalitat

És una via incidental promoguda per un òrgan judicial (jutge o tribunal) durant un procés judicial concret. S'utilitza quan un jutge considera que una norma amb rang de llei aplicable al cas i de la validesa de la qual depengui la decisió judicial, pot ser contrària a la Constitució.

A diferència del recurs, no hi ha límit temporal per plantejar-la (més enllà de la tramitació del procés judicial on sorgeix).

Quan un òrgan judicial presenta una qüestió d'inconstitucionalitat, el procés judicial principal s'ha d'aturar fins que el TC resolgui sobre la constitucionalitat de la norma qüestionada.

Moció de Censura

És un mecanisme parlamentari per exigir la màxima responsabilitat política al Govern, provocant-ne el canvi si prospera. Característiques principals:

• Ha de ser proposada per, almenys, 1/10 part dels diputats del Congrés.
• Ha d'incloure un candidat alternatiu a la Presidència del Govern (moció de censura constructiva).
• Si s'aprova per majoria absoluta, el candidat alternatiu queda investit president, evitant un buit de poder.

(Exemples històrics rellevants: Felipe González, Pascual Maragall - *Nota: Maragall fou president de la Generalitat de Catalunya, no del Govern d'Espanya, però és un polític rellevant en el context espanyol*).

Qüestió de Confiança

És un mecanisme a disposició del President del Govern. La presenta ell mateix davant del Congrés dels Diputats, prèvia deliberació del Consell de Ministres, sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.

La confiança s'entén atorgada si obté la majoria simple dels vots dels diputats.

Si el Congrés li nega la confiança, el President haurà de presentar la seva dimissió al Rei, i es procedirà a iniciar un nou procés d'investidura per elegir un nou President del Govern, segons el que disposa l'article 99 de la Constitució.