La reforma fabriana i la normativització de la llengua catalana

Els criteris que va seguir la reforma fabriana foren:

• El respecte per l'etimologia amb el coneixement de les lleis de l'evolució de la llengua i de la història de les altres llengües
• El respecte per la tradició literària medieval, coneixent així la llengua antiga
• La pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les desviacions sofertes per la llengua durant els segles de decadència cultural
• L'harmonia amb les llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants.

Fabra va sistematitzar el seu treball normativitzador en quatre fases:

• La codificació ortogràfica per a l'ús unificat de la llengua escrita
• La sistematització gramatical per a regular els usos correctes i incorrectes
• La fixació del lèxic en un diccionari que recull els mots comuns en tot el domini lingüístic i els neologismes i tecnicismes d'abast universal
• L'explicació, mitjançant la publicació de les obres Converses filològiques i El Català Literari, dels seus criteris per convèncer que una norma comuna és compatible amb la creació literària.

Àmbit d'ús

Fa referència a les distintes ocasions en què la llengua és usada. Aquestes ocasions es poden delimitar d'acord amb certes coordenades socioculturals, com el perfil dels individus, el tema, la situació, la intenció, l'actitud dels parlants, etc.

Normes d'ús

Són conjunt d'usos lingüístics dictats i imposats de manera arbitrària per la mateixa societat. Els parlants les perceben com a habituals i són assumides com un fet natural. No s'han de confondre amb les normes lingüístiques o gramaticals, que fan referència al codi normatiu i afecten l'estructura de la llengua.