La Reforma Protestant: Luter i la Ruptura Religiosa
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,58 KB
La decisió del papa Lleó X de vendre indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà va desencadenar l'enfrontament a partir del 1515.
La Ruptura de Martí Luter
Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'orde dels agustins que va viatjar a Roma el 1510 i va observar la decadència moral en què vivia l'Església.
L'any 1517 va publicar les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica: negava el valor de les indulgències i el poder de l'Església per a atorgar-les, i proposava una religiositat nova.
Principis de la Reforma Luterana
La Reforma que proposava Luter es basava en tres principis bàsics:
- La salvació per la fe i no per les bones obres.
- El sacerdoci universal.
- L'autoritat de la Bíblia.
Com a conseqüència, cada creient es converteix en sacerdot d'ell mateix i interpreta la Bíblia lliurement segons la consciència pròpia, sense haver de sotmetre's a la interpretació oficial de l'Església.
La doctrina de Luter nega la sobirania del Papa i de la jerarquia eclesiàstica, elimina els ordes religiosos, prohibeix el culte a les imatges i només conserva dos sagraments: el baptisme i l'eucaristia (comunió).
Luter va rebre el suport dels prínceps i nobles alemanys, que volien apropiar-se de les propietats de l'Església i reforçar la seva autoritat davant de l'emperador Carles V i del Papa de Roma.
El Protestantisme a Europa
La doctrina de Martí Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.
Paral·lelament, van sorgir altres doctrines reformistes:
El Calvinisme
Propagat a Suïssa per Joan Calví. Tenia un caire més radical que el luteranisme i defensava la doctrina de la predestinació (Déu va escollir els seus fills abans de la creació del món). Segons aquesta doctrina, només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres seran condemnades. També defensa que el treball dignifica l'ésser humà i que l'èxit en els negocis és un senyal que una persona està tocada per la gràcia divina (predestinada). Aquestes doctrines es van escampar per França (hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia, John Knox va fundar l'Església presbiteriana, basada en la idea de la predestinació.
L'Anglicanisme
Creat a Anglaterra pel monarca Enric VIII quan el Papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Davant aquesta negativa, el monarca va proclamar l'Acta de Supremacia (1534), declarant la separació de Roma i proclamant-se cap suprem de l'Església d'Anglaterra. Així va sotmetre la jerarquia eclesiàstica (bisbes, abats, etc.) a l'Estat, però va preservar molts dogmes catòlics i va conservar el culte.
La Lluita contra els Protestants (Contrareforma)
La ràpida difusió de la Reforma per Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat d'aturar-ne l'expansió. Per aconseguir-ho, es va proposar un doble camí: perseguir els protestants i dur a terme una reforma interna de l'Església (la Contrareforma).
La Inquisició Romana
El 1542, davant l'amenaça del protestantisme, el Papa va restablir la Inquisició romana (Congregació del Sant Ofici). Era un tribunal eclesiàstic permanent, diferent de la inquisició medieval, encarregat de perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l'Església i de castigar els delictes contra la fe.
Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia pública, els condemnats havien d'abjurar de les seves creences; si ho feien, podien tornar al si de l'Església. En cas contrari, si no es retractaven, podien ser condemnats, en alguns casos, a la foguera.
La Congregació de l'Índex
També es va crear la Congregació de l'Índex, encarregada de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica (l'Índex de Llibres Prohibits), la lectura dels quals quedava prohibida als catòlics.