Reformes i Autonomia: La Segona República a Espanya i Catalunya
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,46 KB
L'adveniment de la República (1931)
Després de la dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, es proclama la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d’abril mostren un clar suport als partits republicans, especialment a les grans ciutats. A Barcelona, Francesc Macià proclama la República Catalana dins una Federació Ibèrica, però el govern provisional de la República Espanyola estableix la Generalitat com a òrgan d’autogovern.
El Govern Provisional i la Constitució
El govern provisional està format per una coalició de republicans i socialistes. Es decreten mesures de reforma en diversos àmbits: educació, treball i reforma agrària. Es convoca una Cort Constituent per redactar una nova Constitució.
Aprovada el 9 de desembre de 1931, la Constitució de la Segona República estableix Espanya com una república democràtica amb drets i llibertats avançades, sufragi universal (incloent-hi les dones) i separació entre l’Església i l’Estat. També preveu la possibilitat d’autonomia per a diferents regions d’Espanya.
El Bienni Reformista (1931-1933)
El primer bienni republicà està marcat per un programa de reformes progressistes impulsades pel govern republicanosocialista. Aquestes reformes pretenen modernitzar el país i millorar les condicions de vida de la població, però troben resistència de sectors conservadors i de l’Església.
Context Econòmic i Social
El govern ha de fer front a una crisi econòmica global i a l’oposició de propietaris agraris i militars. A més, les tensions socials generen vagues i conflictes.
La Qüestió Religiosa i el Laïcisme
La República vol separar l’Església de l’Estat amb mesures com la legalització del matrimoni civil i el control sobre les congregacions religioses. Aquests canvis generen tensions amb l’Església i els sectors conservadors, especialment després de l’expulsió del cardenal Segura i la crema de convents el 1931. La manca de consens provoca protestes i agreuja la divisió entre el govern republicà i els catòlics.
La Reforma Agrària
La Llei de Reforma Agrària de 1932 permet expropiar terres poc explotades per distribuir-les entre els jornalers, gestionada per l’Institut de Reforma Agrària. No obstant això, la seva aplicació és lenta i limitada, generant frustració tant en els grans propietaris, que s’hi oposen, com en els pagesos, que veuen incomplertes les seves expectatives de canvi.
La Reforma Militar
Manuel Azaña va impulsar una reforma per modernitzar l’exèrcit i reduir-ne els efectius, permetent el retir voluntari dels oficials i tancant l’Acadèmia Militar de Saragossa. Això va generar tensions dins l’exèrcit, especialment entre sectors conservadors. El 1932, el general Sanjurjo va liderar un cop d’estat fallit contra la República.
La Descentralització: Estatuts d'Autonomia
La República va reconèixer l’autonomia de Catalunya amb la creació de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932, tot i l’oposició de la dreta. Al País Basc, l’Estatut d’Estella no es va aprovar inicialment, però el 1936 es va aprovar un nou estatut i José Antonio Aguirre va ser elegit lehendakari. A Galícia, el procés estatutari va ser més lent i, tot i ser aprovat en referèndum el 1936, no va arribar a les Corts per l’inici de la Guerra Civil.
Reformes Sociolaborals
La República impulsa una nova legislació per millorar les condicions laborals, tant a la ciutat com al camp. El socialista Largo Caballero promou la Llei de contractes de treball, que estableix jurats mixtos per resoldre conflictes entre treballadors i empresaris. També s’aprova la Llei de conreu forçós per protegir els jornalers.
Es fixa la jornada laboral de 40 hores i s’impulsen millores salarials. Es creen assegurances socials i es protegeixen els treballadors agraris. La Constitució també reconeix drets socials, com l’assistència sanitària, la protecció en cas de malaltia i l’atur forçós. Es dona una especial protecció als treballadors més vulnerables, com dones i joves.
L’estat prioritza la sanitat pública, creant institucions sanitàries i reforçant la prevenció de malalties. Aquestes mesures es concreten en la Llei de coordinació sanitària.
Impuls a l'Ensenyament i la Cultura
Des de 1931, sota Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos, l’educació esdevé una prioritat republicana. Es construeixen milers d’escoles públiques i es contracten milers de mestres, considerats essencials per transmetre els ideals democràtics.
Aquest impuls inclou iniciatives com les Missions Pedagògiques, que fomenten biblioteques, conferències i representacions teatrals, sovint en zones rurals. També es creen Cases de la Cultura i es promouen colònies escolars. Un exemple destacat és el Teatre Universitari La Barraca, dirigit per Federico García Lorca.
La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia de 1932
L'Estatut de Núria i la Generalitat Provisional
El govern provisional crea la Generalitat de Catalunya, que assumeix recursos i competències. Francesc Macià en serà el president. Es redacta un projecte d’Estatut a Núria (Estatut de Núria), que defensa la sobirania del poble català i amplia les competències autonòmiques.
El plebiscit popular del 2 d’agost de 1931 mostra un ampli suport: hi participa el 75% del cens, amb un 99% de vots favorables. Es calcula que l’Estatut té el suport de 400.000 vots.
Debat de l'Estatut a les Corts Espanyoles
Les eleccions generals del 28 de juny de 1931 reforcen el suport a l’Estatut. Francesc Macià el presenta a Madrid, però la seva tramitació parlamentària es complica, ja que la Constitució espanyola estableix un estat integral amb una única sobirania.
Es manifesten tres posicions:
- El govern central vol concedir autonomia amb límits.
- L’oposició de dretes considera l’Estatut un privilegi per a Catalunya.
- Una minoria parlamentària catalana volia autonomia àmplia.
El suport de Manuel Azaña i el fracàs d’un cop d’estat militar permeten finalment aprovar l’Estatut el 9 de setembre de 1932.
L'Estatut d'Autonomia de 1932
L’Estatut aprovat a les Corts era diferent del de Núria, però mantenia les institucions bàsiques com el Parlament i el govern de la Generalitat. Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l’Estat espanyol, amb sobirania limitada, i el català compartia oficialitat amb el castellà.
Les competències de la Generalitat incloïen dret civil, administració interna i justícia, amb la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya. Tot i això, àmbits com l’educació i la sanitat depenien de l’Estat, i el sistema de finançament era insuficient. Els conflictes es resolien a través del Tribunal de Garanties Constitucionals. L’Estatut fou molt celebrat a Catalunya, ja que representava el primer sistema autonòmic contemporani.
La Generalitat Republicana: Eleccions i Govern
Després de l’aprovació de l’Estatut, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932. ERC va obtenir una victòria aclaparadora amb 56 escons, mentre que la Lliga es va consolidar com a principal partit de l’oposició amb 16 diputats.
El 13 de desembre, Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament, i el 14 Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el desembre de 1933. El va succeir Lluís Companys, qui es mantindria al capdavant de la Generalitat fins a 1940.
L'Obra de Govern de la Generalitat
Durant el govern provisional (1931-1932), la Generalitat va assumir poques competències. Després de l’aprovació de l’Estatut, va ampliar les seves funcions en àmbits com l’economia, on es van crear serveis d’estadística i investigació agrària per fomentar cooperatives i solucionar problemes dels pagesos arrendataris mitjançant la Unió de Rabassaires.
En política social, la Llei de bases de 1934 va impulsar programes de salut i benestar, amb la creació d’hospitals, escoles i serveis d’assistència. En educació, es van millorar les condicions laborals dels mestres, es van obrir biblioteques i es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona. També es va treballar per la normalització del català, amb la publicació del Diccionari de Pompeu Fabra el 1932 i l’augment de l’ús del català a escoles i mitjans de comunicació.
Finalment, es va proposar una nova divisió territorial basada en comarques, que es va aprovar el 1936 però no es va implementar per l’inici de la Guerra Civil.