Reformes clau de la Segona República (1931-1933)
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB
La reforma educativa i cultural
Espanya patia un nivell d'analfabetisme alarmant: més de set milions d'analfabets. Per això, es van crear 7.000 places de mestres, es va introduir la coeducació a les classes i es va suprimir l'ensenyament de la religió. L'educació estaria garantida a tota la població i seria mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Això es complementaria amb les anomenades "Missions Pedagògiques", formades per grups ambulants d'estudiants, professors i intel·lectuals que portaven biblioteques, conferències, etc. a les zones rurals.
La reforma agrària
Aquesta reforma significà fer front, de manera global, al caciquisme, és a dir, al domini dels terratinents. La reforma de la propietat de la terra va ser el projecte més ambiciós de la República en voler acabar amb el latifundisme, considerant que gairebé la meitat de la població activa (8,5 milions de persones) treballava a l'agricultura i, d'aquests, uns dos milions eren jornalers. A Castella, Andalusia i Extremadura, més de la meitat de les terres estaven en mans de la noblesa de tota la vida, els grans d'Espanya (ducs de Medinacelli, Peñaranda, Alba...).
En aquest sentit, la Llei de Reforma Agrària, aprovada el 1932, volia modernitzar l'agricultura i millorar la situació de la pagesia. Amb aquest objectiu, la llei permetia expropiar sense indemnitzar les terres d'una part de la noblesa, mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar amb una indemnització. Per aconseguir aquest propòsit, es va crear l'Institut de la Reforma Agrària, que controlaria les expropiacions i les valoracions econòmiques de les terres. Evidentment, aquest procés va significar la total oposició per part dels terratinents i, a causa de la seva complexitat, el resultat de la reforma fou escàs.
A més, els jornalers i pagesos, que no veuran acomplides les seves expectatives, es radicalitzaran, cosa que provocarà greus incidents entre 1931 i 1933: Casas Viejas, Arnedo i Castilblanco en seran tres exemples. Els jornalers van promoure l'ocupació de terres o incendis de cortijos en aquesta dinàmica revolucionària.
Reformes territorials i administratives
El setembre de 1932, es va promulgar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que a Espanya tindrà l'oposició de la dreta i d'alguns sectors intel·lectuals. També es van iniciar negociacions encaminades a aconseguir estatuts d'autonomia al País Basc i Galícia, però els governs de dretes, que arribaran al poder el 1933, les aturaran. L'Estatut de Catalunya va ser ben rebut a Catalunya, encara que no era el projecte original, que era l'Estatut de Núria.