Reformes del bienni d'esquerres (1931-1933): resum i impacte

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,28 KB

Acció reformista del bienni d'esquerres (1931-1933)

B. Expliqueu l'acció reformista

L'acció reformista que van emprendre els governs del bienni d'esquerres (1931-1933) va consistir en les mesures següents:

  • Reforma religiosa: va consistir en la limitació del poder de l'Església i en el retorn de la vida laica a la població espanyola. Això es va completar amb la Llei de Congregacions aprovada el maig de 1933.
  • Reforma militar: va consistir, bàsicament, en la Llei de retirada de l'oficialitat proposada per Manuel Azaña l'any 1931. Aquesta pretenia reduir els efectius de l'exèrcit, posar fi a la macrocefàlia, abolir el fur especial dels militars, assegurar-ne el sotmetiment al poder civil i, finalment, prohibir la tradicional intervenció de Castro en la vida política.
  • Reforma agrària: va consistir en la Llei de reforma agrària aprovada l'any 1932, els objectius de la qual eren modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia.
  • Reforma de l'Estat centralista: va consistir en la configuració d'un nou Estat que permetés que les regions històriques accedissin amb més facilitat a l'autonomia. La primera regió que va iniciar aquest procés va ser Catalunya, gràcies a la restauració de la Generalitat el 1931 i a l'aprovació de l'Estatut d'autonomia el 1932. Altres regions que van impulsar la descentralització van ser, per exemple, el País Basc i Galícia.
  • Reforma educativa i cultural: va consistir en la promulgació d'una educació liberal i laica, amb l'Estat garantint el dret a l'educació, i en la millora del nivell cultural de la societat amb l'ajuda de campanyes culturals iniciades amb l'objectiu de donar un «toc» de cultura a les classes més humils.
  • Reformes laborals: van consistir en les lleis impulsades per Francisco Largo Caballero, com la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de jurats mixtos, que els donava poder d'arbitratge en cas de desacord, i l'establiment de set dies de vacances pagades a l'any. Així van començar a pujar els salaris i a crear-se assegurances socials.

Entradas relacionadas: