Reformes del sistema de pensions a Espanya: sostenibilitat i equitat

El sistema de pensions i les seves reformes (2021-2023)

Les reformes de les pensions a Espanya, impulsades el 2021 i 2023, busquen garantir la sostenibilitat del sistema davant els reptes demogràfics i econòmics. Aquestes reformes han estat supervisades per la Comissió Europea per assegurar el compliment dels compromisos amb la Unió Europea.

Principals canvis introduïts per les reformes

• Revalorització automàtica de les pensions segons l'IPC: Les pensions s'actualitzen anualment en funció de la inflació, amb avaluacions periòdiques per determinar l'índex més adequat.
• Incentius per a la jubilació tardana i desincentius per a la jubilació anticipada: Es busca promoure la prolongació de la vida laboral.
• Augment de les transferències de l'Estat: Es financen les pensions no contributives amb fons estatals.
• Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI): Increment temporal de les cotitzacions socials per afrontar el repte de la jubilació del "baby boom".
• Cotització dels autònoms segons els rendiments reals: Aquesta mesura, aprovada el 2022, s'aplica de manera progressiva.
• Reactivació del Fons de Reserva de la Seguretat Social: Finançat amb un augment progressiu de les cotitzacions i amb major participació dels salaris més alts.
• Augment de la base màxima de cotització: Creix per sobre de l'augment de preus, amb un recàrrec per als salaris que la superin.
• Millores socials: Augment de la pensió mínima, canvis en el càlcul de la base reguladora i reducció de la bretxa de gènere.
• Mecanisme d'ajust automàtic: Permet incrementar cotitzacions o adoptar altres mesures si la despesa supera la senda prevista.

Diversos organismes com AIReF, FEDEA i el Banc d'Espanya adverteixen que aquestes reformes podrien no ser suficients per garantir la sostenibilitat financera del sistema a llarg termini.

Sostenibilitat del sistema i regles fiscals

El sistema de la Seguretat Social presenta un dèficit estructural que es va situar al voltant del -1,0% del PIB el 2022. La despesa en pensions contributives ha crescut fins a un 11,6% del PIB el 2022, mentre que el 2019 era del 10,3% i el 1995, del 8%.  La ràtio de cotitzacions socials/PIB s'ha mantingut força estable (entorn del 10,3%).

Evolució de la despesa en pensions

L'augment del nombre de pensionistes i l'elevació de la pensió mitjana expliquen el creixement de la despesa. Si s'inclouen les pensions no contributives i les classes passives, la despesa total sobre el PIB arriba al 13,3% el 2022 i al 14,3% el 2023. Segons la Comissió Europea (Ageing Report, 2024), la despesa en pensions podria arribar al 17,3% del PIB l'any 2050.

Factors que incideixen en la sostenibilitat

• Demografia: Envelliment de la població.
• Taxa de substitució (pensió/salari): Relativament elevada a Espanya.
• Ingressos del sistema: Les cotitzacions socials s'han mantingut estables com a percentatge del PIB.
• Dèficit estructural des de 2011: Finançat via impostos.

Vies per equilibrar el sistema

Reduir la despesa

• Disminuir la taxa de substitució o ajustar la fórmula de revalorització.
• Allargar la vida laboral.

Augmentar els ingressos

• Més cotitzants: polítiques d'ocupació i immigració.
• Augmentar la contribució per treballador: elevar el tipus de cotització o eliminar els topalls.
• Finançament amb impostos:
  • Tria de l'impost (IVA, IRPF, etc.).
  • Lluita contra el frau fiscal.

Plans de pensions complementaris

• Privats.
• D'empresa.

Efectes sobre l'equitat

• Equitat intergeneracional: Les generacions joves podrien veure's més perjudicades.
• Equitat intrageneracional: Calen mesures que reparteixin la càrrega de manera proporcional als ingressos.

Evolució històrica i reformes clau

Des de la dècada de 1950, el sistema de pensions a Espanya es va expandir, donant lloc a un model amb múltiples règims. A mitjans dels anys setanta, es van iniciar canvis per a fer-lo més uniforme. Les reformes dels anys noranta, culminant amb els Pactes de Toledo (1995), van reforçar la proporcionalitat entre salari i pensió, van separar les fonts de finançament, van augmentar els anys per calcular la base reguladora, van establir la indexació a l'IPC, van crear incentius per allargar la vida laboral i van posar en marxa el Fons de Reserva.

La crisi financera de 2008 va provocar un canvi dràstic, amb la Seguretat Social en dèficit. La Reforma de 2011 va endurir els requisits de cotització, va elevar l'edat de jubilació a 67 anys, va augmentar el període de càlcul de la base reguladora i va limitar l'accés al 100% de la pensió. El 2013, es va introduir el Factor de Sostenibilitat i l'Índex de Revalorització de les Pensions, mecanismes automàtics d'ajust que van ser derogats el 2018.

Aquestes mesures reflecteixen l'esforç continuat per garantir la sostenibilitat financera del sistema, mantenint el seu caràcter contributiu i la protecció social.