El Reformisme Dinàstic a Espanya (1898-1909)

El Reformisme Dinàstic (1898-1909)

El Desastre de 1898 va evidenciar les mancances del règim de la Restauració, fet que va donar peu a un reformisme polític basat en el regeneracionisme. Poc després, el 1902, la majoria d'edat d'Alfons XIII va marcar l'inici de la segona etapa de la Restauració.

Fracàs del Primer Govern Regeneracionista

El govern de Francisco Silvela (1899) va intentar reformar Espanya amb una política de descentralització i nous impostos per cobrir els deutes de la guerra de Cuba. Aquestes mesures van generar el Tancament de Caixes a Catalunya, una protesta liderada per comerciants que es negaven a pagar impostos. La resposta del govern va ser repressiva, amb empresonaments i la suspensió de garanties constitucionals a Barcelona. Aquest fracàs va marcar la ruptura entre les elits catalanes i el sistema polític espanyol, donant lloc a la consolidació del catalanisme com a alternativa política.

Les Opcions del Reformisme

Alfons XIII va pujar al tron el 1902, en un context de demandes de reforma per acabar amb el caciquisme i el frau electoral. Es van identificar tres corrents regeneracionistes:

• Els partits dinàstics, que volien una "revolució des de dalt" per evitar el canvi radical.
• Els partits marginats (republicans, socialistes, catalanistes), que buscaven desbancar els partits del torn.
• El regeneracionisme intel·lectual, liderat per la Generació del 98 i Joaquín Costa, que proposaven reformes econòmiques i educatives per modernitzar Espanya.

El Reformisme Conservador: Maura

Després del fracàs dels governs regeneracionistes entre 1899 i 1903, Antonio Maura va assumir el govern i va intentar regenerar el sistema amb el suport de les "masses neutres". Va buscar desbancar els cacics i limitar la influència de les classes populars amb reformes com la Llei d'Administració Local i la Llei Electoral de 1907, que van ser insuficients per acabar amb el caciquisme. També va promoure mesures proteccionistes, va millorar la legislació laboral i va intentar integrar el catalanisme. La seva política exterior incloïa la intervenció al Marroc, però el seu autoritarisme i la repressió de la Setmana Tràgica el 1909 van acabar amb la seva etapa al govern.