El Reformisme Dinàstic a Espanya (1902-1914)

El Reformisme Dinàstic (1902-1914)

El període del Reformisme Dinàstic a Espanya pot situar-se des del 1899 o, més comunament, des del 1902 amb l'inici del regnat d'Alfons XIII i l'entrada del president Antonio Maura. El 1902, Alfons XIII és declarat major d'edat i coronat a Madrid. Aquest període reformista finalitza amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.

El reformisme dinàstic sorgeix com a resposta al desastre colonial de 1898, impulsat pel corrent del regeneracionisme, amb l'objectiu de reformar Espanya. Aquest moviment de pensament es va traslladar a la política, posant fi a l'alternança política tradicional i generant pressions per part de figures influents com les de la Generació del 98.

Antonio Maura, president del Partit Conservador, va ser nomenat president del Govern el 1902. Entre 1902 i 1909, el seu mandat va marcar el període conegut com a Maurisme. Com a conseqüència de la Setmana Tràgica (1909), Maura va abandonar la presidència, donant pas a José Canalejas i el seu Reformisme Liberal entre 1910 i 1914.

Projectes Regeneracionistes de Maura (1902-1909)

Malgrat els seus esforços, les reformes mauristes no van aconseguir resoldre els problemes estructurals del país, com l'analfabetisme, entre d'altres. Els seus principals objectius i mesures incloïen:

• Revitalitzar l'economia: Espanya patia un endarreriment econòmic i industrial, amb una base predominantment agrícola i ramadera.
• Normalitzar la vida política: Es buscava eliminar la manipulació electoral, un objectiu que no es va aconseguir plenament.
• Modernització de l'administració: L'administració pública era insuficient, ineficaç i lenta, amb una excessiva centralització a Madrid.
• Llei de Foment de la Indústria: Aquesta llei no va donar els resultats esperats, ja que les zones industrials van continuar sent les mateixes.
• Reforma de la Llei Electoral: Amb l'objectiu d'eliminar la manipulació electoral, especialment en l'àmbit rural.
• Llei de Reforma de l'Administració Local: Es va cedir més poder a les autoritats locals, acostant l'administració a la ciutadania i agilitzant-la. Aquesta mesura va ser un èxit.

Reformisme Liberal (1910-1914)

Les reformes impulsades per Canalejas van ser més atrevides que les mauristes, tot i que tampoc van incidir en els problemes reals de la societat. Entre les seves mesures més destacades trobem:

• Llei de Consum: Una reforma fiscal que va reduir la fiscalitat indirecta (impostos com els de les begudes alcohòliques o l'IVA) i va augmentar la directa.
• Llei de Lleves (Ley de Quintas): Va intentar reformar el sistema de sortejos per decidir qui anava a la guerra, que sovint eren manipulats. Es va eliminar la figura del "personer" (persona que substituïa un recluta a canvi d'una quantitat considerable de diners).
• Servei militar obligatori: Una mesura clau per modernitzar l'exèrcit.
• Llei del Candado (1910): Una llei molt problemàtica i qüestionada. Pretenia limitar la creació de noves ordres religioses, afectant els interessos de l'Església i generant acusacions d'anticatolicisme contra els liberals.
• Llei de Mancomunitats (1912): Fruit d'idees regionalistes anteriors, va ser aprovada el 1912 després d'un llarg debat. Aquesta llei permetia a les províncies limítrofes mancomunar-se per gestionar serveis i projectes comuns. Les úniques províncies que es van adherir a aquesta llei van ser les de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, que van constituir la Mancomunitat de Catalunya l'abril de 1914. Aquesta institució va ser anul·lada el 1923 amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.