El Reformisme Dinàstic a Espanya: Anàlisi i Oposició
catalán con un tamaño de 2,98 KBEl Reformisme Dinàstic a Espanya
El fracàs del primer govern regeneracionista. Silvela va impulsar una política reformista i es va crear un projecte per augmentar els tributs sobre els productes de primera necessitat, encapçalat per Polavieja i Duran i Bas. A Catalunya, hi va haver una protesta coneguda com el Tancament de Caixes, en la qual els comerciants es van negar a pagar la contribució. Posteriorment, el govern va embargar els morosos i l’alcalde de Barcelona va presentar la dimissió.
Les reformes de Maura i Canalejas
El 1903, Maura era el líder del Partido Conservador, i a la mort de Sagasta, Canalejas va liderar el Partido Liberal. Aquesta nova generació va impulsar projectes de reforma importants dins del sistema. El 1904, Maura va promoure una nova Llei electoral per intentar acabar amb la corrupció. El 1910, Canalejas va formar un govern liberal i va intentar la separació de l’Estat i l’Església. En política social, es va substituir l’impost de consums per un impost progressiu.
Les Forces d’Oposició
Republicanisme i lerrouxisme
El republicanisme va ser la principal força d’oposició. El 1903, es va fundar la Unión Republicana de Salmerón. A Catalunya, va tenir molta influència entre les classes populars i va obtenir bons resultats electorals. El lerrouxisme, liderat per Alejandro Lerroux, tenia un caràcter anticatalanista, anticlerical i revolucionari. Lerroux va fundar el Partit Republicà Radical.
Carlisme i tradicionalisme
Les bases socials del carlisme i del tradicionalisme es concentraven a Catalunya, Navarra i el País Basc. El 1907, es va fundar el Requetè, que va actuar com a força de xoc contra el republicanisme i l’obrerisme.
Les Forces Obreres: Socialisme i Anarquisme
El partit i els sindicats socialistes
El PSOE defensava l’acció política i volia aprofitar les oportunitats que oferia el sistema parlamentari. El seu màxim representant era Pablo Iglesias. La UGT va experimentar un gran creixement i defensava la participació de representants obrers en els organismes estatals.
L’anarcosindicalisme
Va promoure la creació de Solidaritat Obrera, favorable a la lluita revolucionària. Posteriorment, es va fundar la CNT, que defensava la independència del proletariat, la unitat sindical i la necessitat d’enderrocar el capitalisme.
Catalanisme i Republicanisme
La Lliga Regionalista
Es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya, amb figures destacades com Prat de la Riba i Cambó. El partit va haver de fer front a discrepàncies ideològiques internes.
La coalició Solidaritat Catalana
El moviment solidari
A causa del rebuig de la Llei de Jurisdiccions, es va originar Solidaritat Catalana, una aliança que aplegava les forces catalanes, excepte els partits dinàstics i els lerrouxistes. Van presentar una candidatura i van obtenir un gran triomf a les eleccions.