El reformisme dinàstic i la fi de la Restauració

La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

Com a conseqüència de la forta commoció política provocada pel desastre del 1898, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase que es va iniciar poc abans de l’arribada al tron d’Alfons XIII i va acabar l’any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República.

1. Reformisme dinàstic

• La situació d’Espanya a principi del segle XX estava marcada per una desmoralització de la població com a conseqüència de la pèrdua de les colònies, un desequilibri militar i una crisi dels partits polítics dinàstics.
• Al 1898, la reina regent Maria Cristina va atorgar el poder a un nou líder conservador: Francisco Silvela, el qual va impulsar una política reformista i va donar entrada al general Polavieja i a Duran i Bas (líder conservador català). Aquesta nova política va començar a implantar algunes reformes de caràcter polític basades en el Regeneracionisme i reformes econòmiques, com la política pressupostària que augmentava els tributs sobre els productes i creava nous impostos per afrontar els deutes de la Guerra de Cuba.

Polavieja defensava donar una autonomia a Catalunya però, els catalans, obligats a pagar més impostos, es van revoltar i es va crear el Tancament de caixes, on es van negar a pagar-los. Com a conseqüència de les revoltes i conflictes socials a Catalunya, Duran i Bas i Polavieja van dimitir dels seus càrrecs.

• Al 1902 va pujar al tron Alfons XIII i es va realitzar una renovació dels líders dels partits dinàstics. Al Partit Conservador trobem al capdavant a Antoni Maura, i després de la mort de Sagasta arriba al poder del Partit Liberal José Canalejas.
• Al 1904, Antoni Maura va impulsar un projecte polític que defensava la necessitat de reformar l’Estat des del govern per tal d’impedir que ho fes una revolta popular. D’aquesta manera defensa “una revolució des de dalt”, és a dir, un canvi radical. Per realitzar-la necessitava l’ajuda de les masses neutres (classes mitjanes). Amb aquestes pretenia realitzar un Estat fort, capaç de governar de manera eficaç, i per això, havia d’anar en contra dels cacics (del seu propi partit).