Reformisme Franquista i Immobilisme: Ascensió i Tensions

REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME, Govern de tecnòcrates:

Ascensió política de Carrero Blanco, reforçament dels tecnòcrates (Opus Dei) i marginació famílies tradicionals franquisme (falangistes, militars, associació catòlics).

1962, governs ministres tecnòcrates (Ullastres, López Rodó) i joves falangistes reformistes (Fraga, ministre informació i turisme). Orientació promoció desenvolupament econòmic i renovació política per modernitzar l’administració, legislació i institucions del règim. Reforçament del franquisme millores legislatives i benestar social, aparença de modernitat a la dictadura antidemocràtica. Prosperitat com a substitut de democràcia.

Reformes legislatives:

• Recomposició institucions i lleis repressives en mans dels militars.
• 1963, creació Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Delictes polítics jurisdicció civil.
• Intent de suavitzar perfil de la dictadura al exterior (execució del comunista Grimau 1963).

Augment de la tolerància i permissivitat.

• Llei de premsa (1966): supressió censura prèvia, però multes i suspensions a les publicacions que superessin el marge de la tolerància de la llei.
• 1967, Llei de llibertat religiosa, igualtat de religions i llibertat de pràctica.
• Llei de convenis col·lectius.
• Llei de la Seguretat Social (1967).
• Llei orgànica de l’Estat (LOE) 1967.
• Llei de successió (1969).

Relacions internacionals.

1962, ESP demana ingrés Comunitat Europea. Negació per admissió només de règims democràtics. 1970, acord preferencial per reduir aranzels i afavorir exportacions industrials espanyoles. 1956, Procés de descolonització. FR reconeixement independència del protectorat franco-espanyol del Marroc i forçament retirada ESP. 1968 independència Guinea Equatorial, pressions nacionalistes equatoguineans i la ONU. 1969, cessió d’Ifni al Marroc. Únic territori Sàhara Occidental fins al 1975.

Triomf del Immobilisme.

1969 Tensions entre reformistes i immobilistes, esclat escàndol Matesa (empresa tèxtil entorn Opus Dei). Frau financer exportació maquinària tèxtil i denúncies de corrupció implicació alts càrrecs del Règim. Difusió en la premsa (immobilistes culpabilitat obertura informativa Llei de premsa). Repercussions polítiques: expulsió sectors tecnòcrates del govern. Vicepresident, Carrero Blanco: enduriment política interna del règim, modificació restrictiva Llei de premsa i augment de repressió. Tornada als delictes de rebel·lió militar i Estat d’excepció. Augment detencions i violència policial. Consell de Burgos (1970), sis penes de mort contra militants d’ETA (protestes populars i campanya internacional demanda d’indult). Franco dret de gràcia. Continuïtat repressió sistemàtica opositors al règim. Context tensions internes franquisme, continuïtat posicions immobilistes (Carrero Blanco i Franco).