Reformisme Regeneracionista i Tancament de Caixes
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,81 KB
El Reformisme Regeneracionista i el Tancament de Caixes
Context Històric i Naturalesa del Document
El text presentat és una font primària de caràcter polític, escrita per Camilo García Polavieja el 1898. Tracta sobre el reformisme regeneracionista, un moviment sorgit a Espanya arran del desastre del 98.
El Govern de Francisco Silvela i les Reformes
El 1899, la reina regent Maria Cristina va atorgar la confiança per formar govern a Francisco Silvela, un nou líder conservador. Aquest govern va impulsar una política reformista, incorporant figures com el general Camilo Polavieja i el líder del conservadorisme català, Manuel Duran i Bas. Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat, creant nous impostos per pagar els deutes de la guerra de Cuba.
El Tancament de Caixes (1899)
Les noves càrregues fiscals del ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya el setembre de 1899, coneguda com el Tancament de Caixes. Els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. L'alcalde de Barcelona, el doctor Bartomeu Robert, es va negar a executar els embargaments i va dimitir. El moviment va derivar en una vaga general de comerciants que es va estendre a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.
La resposta del govern va ser contundent: empresonament dels morosos, suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona durant disset mesos i declaració de l'estat de guerra. Duran i Bas i Polavieja van dimitir en desacord amb les mesures repressives.
El Tancament de Caixes va marcar el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics, consolidant el catalanisme com a alternativa. També va posar fi a l'esperit de regeneració, i el 1901 es va reprendre el torn dinàstic.
Anàlisi de les Causes del Reformisme Regeneracionista
Les causes del reformisme regeneracionista es troben en el desastre del 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Aquest fet va generar un fort impacte psicològic i va evidenciar les deficiències del sistema:
- Sistema canovista ineficient.
- Justícia polititzada i sobirania compartida.
- Alt índex d'analfabetisme.
- Control de l'Església sobre la ciència.
- No separació de poders.
- Dèficit crònic i augment d'impostos.
- Clientelisme i "nepotisme" en l'administració pública.
- Caciquisme.
Aquestes deficiències van impulsar la necessitat d'una profunda regeneració del país, tant a nivell polític com social i econòmic.