La Regència de Maria Cristina: Consolidació de l'Estat Liberal a Espanya (1833-1840)

La Regència de Maria Cristina i l'Establiment de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Regència de Maria Cristina (1833-1840) va estar profundament marcada per la Primera Guerra Carlina, un conflicte que va generar una crisi econòmica constant i va forçar la monarquia a buscar el suport dels liberals per mantenir-se al poder.

1. Etapa de l'Estatut Reial (1833-1835)

Maria Cristina hagué de fer front a la guerra amb els carlins i, per raons econòmiques, es va veure obligada a demanar ajuda a potències estrangeres com Gran Bretanya, França i Portugal.

La Divisió Provincial de Javier de Burgos

El 1833, es va establir una nova divisió provincial, impulsada per Javier de Burgos, amb l'objectiu de millorar la gestió del territori. Cada província comptava amb un governador civil encarregat d'aplicar les lleis i informar al govern central.

Aprovació de l'Estatut Reial (1834)

Aquesta convocatòria de les Corts, aprovada per la Monarca Regent, presentava les següents característiques principals:

• Sobirania reial: El poder reial era extens i controlava tant el poder legislatiu com l'executiu.
• Parlament bicameral: Format per dos cossos, els Pròcers (membres designats pel rei) i els Procuradors (elegits per sufragi censatari molt restringit).
• Absència de llibertats individuals: L'Estatut no reconeixia explícitament les llibertats individuals.
• Una part dels liberals considerava l'Estatut massa conservador i volia el retorn de la Constitució de 1812.

Els dos grups liberals

Durant aquest període, es van perfilar dos grans corrents ideològics dins del liberalisme espanyol:

• Liberals Moderats (LM):
  • Defensaven els interessos de l'aristocràcia i l'alta burgesia.
  • Proposaven una sobirania compartida entre la monarquia i els diputats de les Corts.
  • El monarca tenia un paper moderador, amb la capacitat de dissoldre les Corts i nomenar el president del Consell de Ministres.
  • Defensaven frenar la desamortització.
• Liberals Progressistes (LP):
  • Defensaven els interessos comercials i industrials (mitjana i petita burgesia).
  • En un principi, van tenir el suport de les classes urbanes populars, però més tard aquestes van veure que els seus interessos no eren plenament defensats.
  • Defensaven la sobirania nacional, un sufragi censatari menys restrictiu i la desamortització.
  • Reconeixien les llibertats privades i públiques.

2. Etapa Revolucionària Liberal (1835-1836)

L'exèrcit liberal només acumulava derrotes contra els carlins. Aquesta situació va propiciar un moviment revolucionari encapçalat pels progressistes a les principals ciutats, que va obligar la Regent a canviar de govern.

Reformes de Mendizábal (1835-1836)

Juan Álvarez Mendizábal (progressista) va ser nomenat Ministre d'Hisenda i va impulsar importants reformes per fer front a la crisi i finançar la guerra:

• Reforma d'Hisenda: Augment dels impostos.
• Restauració de la Constitució de 1812: Amb l'objectiu d'eliminar els privilegis de l'Església i la noblesa.
• Reforma del servei militar: Introducció del sistema de quintes (lleva obligatòria).
• Desamortització eclesiàstica: Amb els diners obtinguts es va finançar l'exèrcit, es van crear petits propietaris i es va reduir el deute públic.

Després de les eleccions parlamentàries de 1836, els progressistes van guanyar. La Regent, a contracor, va acceptar el resultat.

3. Etapa Final de la Regència de Maria Cristina (1837-1840)

El liberalisme polític es va consolidar plenament, la qual cosa va afavorir l'establiment del bipartidisme entre moderats i progressistes. Aquesta etapa va acabar amb la fi de la Primera Guerra Carlina.

La Constitució de 1837

Aquesta constitució, de caràcter progressista però amb concessions als moderats, va establir els següents principis:

• Reconeixement de la sobirania nacional.
• Ampliació de les atribucions de la Corona (convocar i dissoldre Corts, nomenar ministres).
• Corts bicamerals (Senat i Congrés).
• Àmplies llibertats individuals (llibertat d'expressió, d'associació, etc.).
• Declaració de l'Estat no confessional.

Després de les eleccions posteriors a la promulgació de la Constitució, els moderats van guanyar.

Canvis en la propietat de la terra i efectes socials

Es va consolidar un nou model de propietat de la terra a través de:

• Desamortització: Venda de béns de l'Església i municipis.
• Desvinculacions: Els nobles podien vendre lliurement les seves terres, abans vinculades a la família.
• Propietat plena: Totes les terres tenien un sol propietari, eliminant les formes de propietat compartida.

Aquests canvis van tenir un efecte significatiu en la societat:

• A través de la desamortització, la burgesia esdevingué terratinent, adquirint grans extensions de terra.
• L'alta noblesa va aprofitar la propietat plena per pujar els lloguers de les seves terres.
• La baixa noblesa va malvendre les seves terres, ja que anava perdent poder adquisitiu a causa dels nous impostos.
• Va augmentar la freqüència de matrimonis entre burgesos i nobles, fusionant les elits socials i econòmiques.

La Llei dels Ajuntaments de 1840

Aquesta llei va provocar la revolta dels progressistes. Un pronunciament progressista encapçalat per Baldomero Espartero va posar fi al govern moderat i va iniciar la Regència d'Espartero.

Context Internacional: La Restauració Absolutista

El Congrés de Viena (1814-1815)

Va ser una reunió entre els representants de les majors potències d'Europa (Prússia, Rússia, Àustria, Gran Bretanya i França) amb dos objectius principals:

• Redibuixar el mapa polític d'Europa després de les guerres napoleòniques.
• Intentar controlar i eliminar les possibles revolucions liberals mitjançant l'establiment d'un seguit de monarquies absolutistes.

El Congrés de Verona (1822)

Va ser una conferència de les potències conservadores, conegudes com la Santa Aliança. En aquest congrés, es va decidir que França ocuparia militarment Espanya per restaurar l'absolutisme de Ferran VII, donant lloc a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.