El Regeneracionisme i la Crisi Política a Espanya (1898-1923)

El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració (1898-1923)

En el període del Regeneracionisme es va donar l'últim govern de Maria Cristina. En aquest període s'alternaven en el poder els liberals i els conservadors quan es produïa una crisi. En el govern hi havia un govern conservador, el govern de Silvela-Polavieja, que va ser el ministre de Guerra en la Guerra de Filipines i era partidari del regeneracionisme, i per tant instauraria en el seu govern polítics regeneracionistes.

S'intentaria apropiar-se de la burgesia catalana, ja que era un territori molt ric. Es produirà un tancament de caixes que finalitzarà amb un trencament: un augment dels impostos al qual la burgesia catalana es negarà a pagar, tot i que finalment els acabaran pagant. No aconseguiran acordar amb la burgesia catalana, el procés regeneracionista s'esgota i la burgesia catalana decidirà crear un partit: la Lliga Regionalista.

El 1902, Alfons XIII arriba a la majoria d'edat. En els primers anys del seu regnat, tant els conservadors com els liberals duien a terme polítiques regeneracionistes. Alfons XIII era més partidari de l'exèrcit i reforçarà la dictadura de Primo de Rivera. Durant el seu regnat, cap dels dos partits no tindrà cap líder i es fragmentaran, cosa que farà que no s'acordin. Hi haurà inestabilitat, ja que la durada dels governs tindrà una mitjana de 5 mesos.

Figures Clau del Regeneracionisme

Antonio Maura: La Revolució des de Dalt

Representant del Partit Conservador, Antonio Maura volia una "revolució des de dalt". Volia transformar Espanya per evitar que les classes desfavorables prenguessin mesures, buscant unes classes neutres (la classe mitjana). Maura va dur a terme algunes reformes:

• La Llei Electoral de 1907: Establí la obligatorietat del vot i determinava que si en un lloc es presentava una única persona, aquesta seria l'elegida.
• La Renovació de la Flota: Intentava recuperar els vaixells de guerra o fer-los nous perquè l'exèrcit tingués importància i per reiniciar l'economia.
• Institut Nacional de Previsió: Conjunt d'ajudes per part de l'Estat per als treballadors, però només en determinats casos.

Canalejas: El Liberalisme Progressista

Representant del Partit Liberal, Canalejas va adoptar una política regeneracionista. Serà liberal i representarà els liberals més progressistes. Les seves mesures inclouen:

• Llei del Cadenat: Estableix un nou límit per a les ordres religioses. Canalejas serà partidari de la separació de l'Església i l'Estat. Els catòlics i l'Església prendran aquesta decisió com l'eliminació de la religió.
• Llei de Reclutament: Intentava fer més just el reclutament de guerra i afavorir així les classes més baixes. En cas de guerra, es cridaria a tots els que tinguessin edat i no acceptarien la redempció en metàl·lic.
• Reducció dels Consums: Reduirà els pagaments que es feien per impostos indirectes.
• Reformes Socials: Millores del salari, treball femení, treball infantil i condicions de treball.

Crisi i Inestabilitat Política

El 1912, Canalejas serà assassinat per un conservador. La seva mort coincideix amb una crisi del sistema parlamentari. Hi haurà molta inestabilitat política; hi haurà en poc temps 15 governs, ja no aconseguiran posar-se d'acord. Augmentarà el sentiment que els polítics no fan res i veuen l'exèrcit com l'única manera d'acabar amb la crisi. Aquest enfortiment desembocarà en la dictadura de Primo de Rivera.