El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració (s. XX)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,84 KB
El Regeneracionisme i la política d'Antoni Maura
El portaveu més reconegut del regeneracionisme va ser Joaquim Costa. El polític Antoni Maura, cap del govern conservador, davant el malestar social, va iniciar una política regeneracionista anomenada «Revolució des de dalt» per evitar una revolució que es fes des de baix. Les seves mesures van ser l'elaboració d'una llei d'administració local per acabar amb el caciquisme, entre d'altres. Tanmateix, les mesures reformistes de Maura van fracassar per l'oposició de la mateixa oligarquia a fer cap canvi que els fes perdre els privilegis del caciquisme, així com per l'oposició dels nacionalistes catalans i l'esquerra.
Els problemes d'Espanya al començament del segle XX
El país s'enfrontava a quatre grans problemes:
- Retard econòmic i cultural respecte a Europa.
- Règim corrupte.
- Exèrcit ferit en el seu orgull per la derrota de Cuba, amb material antiquat i excés de comandaments.
- Percepció militar que els nacionalismes perifèrics representaven una amenaça per a la unitat de la pàtria.
Conseqüències del desastre colonial a Catalunya
La pèrdua del mercat colonial va suposar un cop dur per a l'economia industrial catalana. El divorci de la burgesia catalana amb Madrid va impulsar el catalanisme polític i el sorgiment de la Lliga Regionalista de Catalunya. La Lliga va guanyar les eleccions a Catalunya el 1901, trencant el bipartidisme de 25 anys de la Restauració. La Lliga representava la dreta liberal catalana, mentre que l'esquerra estava representada per la Unió Republicana i, posteriorment, pel Partit Republicà Radical.
La crisi del 1905 i la Llei de Jurisdiccions
El govern central considerava la Lliga un partit separatista. El 1905, la revista ¡Cu-Cut! va publicar un acudit antimilitarista que va provocar l'agitació de l'exèrcit. Els oficials de Barcelona van assaltar la redacció de la revista i el diari de la Lliga Regionalista. Els militars van exigir a l'Estat la publicació de la Llei de Jurisdiccions, per la qual qualsevol ofensa a l'exèrcit, la pàtria i els seus símbols seria jutjada per un tribunal militar. Això va suposar la crisi del civilisme que havia garantit la primacia del poder civil sobre el militar durant la Restauració canovista.
La llei va ser interpretada a Catalunya com un atac als drets civils i es va crear una coalició de tots els sectors polítics, de dretes i esquerres, batejada amb el nom de Solidaritat Catalana. El punt més important del seu programa va ser el rebuig a la Llei de Jurisdiccions. Solidaritat Catalana va aconseguir la victòria a les eleccions del 1907.