El Nou Règim Demogràfic a Catalunya i Espanya

El Nou Règim Demogràfic

Postguerra 2a GM (1950) - Actualitat (2010)

Es produeix una disminució per part de les taxes de natalitat i mortalitat, que es mantenen en uns valors similars. La natalitat va baixar perquè:

• Es consolida la nova mentalitat sobre la natalitat, a més que la religió té un paper menys rellevant en la societat, ja que el nivell cultural augmenta.
• La població cada cop utilitza més mètodes anticonceptius, tenint tants fills com es poguessin mantenir.
• La dona s'incorpora als estudis i al món laboral, tenint menys temps per cuidar les criatures, pel que solen tenir un o dos fills.
• Actualment, els nens no són considerats com a mà d'obra, sinó que són identificats amb despeses, ja que la nostra mentalitat ens porta a voler oferir-los la millor qualitat de vida possible.
• La formació s'allarga i, juntament amb aquest canvi de mentalitat, les persones comencen a viure en parella a edats més tardanes, tenint fills a edats més avançades i decidint tenir el menor nombre de fills possible per poder mantenir-los amb bona qualitat de vida.

La població actual viu un moment d'estancament i el moviment natural de la població, és a dir, l'efecte estructura (alta vellesa, que provocarà alta mortalitat, però baixa natalitat) provoca fins i tot un cert retrocés. No obstant, el creixement demogràfic s'arriba a mantenir gràcies a la influència de la immigració amb la seva alta natalitat.

DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT

Causes:

Supervivència massiva dels nascuts i la longevitat elevada

Conseqüències:

Disminució de la fecunditat, disminució del nivell de reemplaçament per sota de 2,1

Canvis demogràfics i socials:

Augment generacions adultes i madures, sobreenvelliment de la població +80 anys, feminització de la societat (longevitat femenina més gran), allargament de les etapes vitals, més inversió en els fills.

CATALUNYA: DEL CREIXEMENT MIGRATORI A L'ESTANCAMENT

Als segles XVIII i XIX, la població catalana va augmentar pel creixement vegetatiu i l'increment dels segles XX i XXI és pel creixement migratori. El creixement vegetatiu català és feble des de principis del segle XX. A finals d'aquest arriba al mínim, i des d'aleshores hi ha hagut una remontada pels immigrants que han contribuït al rejoveniment de la població. Tot això és degut per diversos factors:

• Manteniment de fecunditats baixes
• Envelliment de la població, amb una de les esperances de vida més altes del món
• Augment de l'edat mitjana de la maternitat
• Manteniment mortalitat alta per l'envelliment de la població

A la primera dècada del segle XXI augmenta la natalitat i la fecunditat, per la població jove immigrant, l'arribada a l'edat adulta dels nascuts als 70 i 80 i l'increment de la fecunditat de dones en edat madura. A la segona dècada del segle XXI disminueix la natalitat i la fecunditat, per l'aturada de la immigració, la crisi econòmica (2008) i l'edat de procreació dels nascuts als 80 i 90 més baixa.

Actualment, 17 comarques tenen un creixement vegetatiu negatiu, la majoria situades a la zona pirinenca o prepirinenca, a la zona interior i al sud de Catalunya, amb població envellida.

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A ESPANYA

Al segle XVIII, la població espanyola inicià una etapa de creixement continu, va ser lent durant el segle XVIII i s'accelerà als segles XIX i XX. L'augment de la població va ser pel canvi d'orientació del creixement vegetatiu, passa d'un creixement feble a un intens per la desaparició de les mortalitats catastròfiques, la disminució de la mortalitat infantil i el manteniment de la natalitat elevada. La transició demogràfica d'Espanya va ser entre el 1830 i 1960, un cop superades la segona i tercera fase, va entrar en la quarta fa uns cinquanta anys. Una característica del creixement demogràfic espanyol és que es va produir a la zona costanera, que va començar al segle XVII. L'estancament i la pèrdua de població de l'interior va continuar. A finals del segle XVI, la meitat de la població espanyola vivia a l'altiplà central, ara quasi tots a l'àrea metropolitana de Madrid, la resta a la costa. Actualment, el creixement vegetatiu és negatiu. Les taxes de natalitat més elevades són a la Mediterrània i a l'Atlàntica sud. Les taxes de mortalitat més altes són a les províncies de les costes atlàntiques i cantàbrica.

Les causes del feble creixement vegetatiu a Espanya són:

• Baixa natalitat pel retard de la maternitat i que fa que el nombre de fills per parella sigui baix
• Baixa fecunditat, 1,32 fills per dona, una de les més baixes de la UE i lluny de la mitjana necessària per mantenir estable la població

Aquest comportament reproductiu es veu influït per aspectes econòmics, socials i els valors.