El Règim Franquista: Relacions Internacionals, Repressió i Institucions

A) Aquest document històric és una font primària, ja que és contemporània als fets que s’esmenten. El fragment proporcionat és de temàtica política, ja que fa referència al Protocol d'Hendaia, un acord diplomàtic entre Espanya i Alemanya, després de l’entrevista entre Hitler i Franco del 23 d’octubre del 1940 a Hendaia (França). Aquest detalla les condicions per a una possible entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial.

B) El Protocol d'Hendaia se situa en el context del règim franquista (1939-1975), establert per Francisco Franco després de la seva victòria a la Guerra Civil Espanyola el 1939. En concret, l'any 1940, aquest acord reflecteix els intents de Franco per assegurar el suport d'Alemanya en un possible conflicte internacional, concretament la Segona Guerra Mundial.

C) El fragment del Protocol d'Hendaia esmenta els intents de Francisco Franco per unir Espanya amb les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial. Es destaca que Espanya es va comprometre a entrar al conflicte del costat de l'Eix, amb la condició de rebre ajuda militar i logística d'Alemanya. A canvi, Espanya esperava obtenir la devolució de Gibraltar, així com territoris a l'Àfrica en proporció als que rebés França. Aquest fragment il·lustra les negociacions complexes i els interessos geopolítics en joc durant aquest període, així com les aspiracions expansionistes d'Espanya en el context de la guerra.

Relació del Règim Franquista amb l'Alemanya Nazi i la Itàlia Feixista

El règim franquista mantenia una relació amb Alemanya nazi i amb la Itàlia feixista principalment degut a l’ajut que van rebre els nacionals durant la Guerra Civil. Això es deu al fet que compartien la mateixa ideologia pel que fa a les idees feixistes, aquestes es basen en el nacionalisme extrem, autoritarisme, totalitarisme i rebutgen el liberalisme i el comunisme. Espanya, tot i mantenir aquesta relació amb Alemanya i Itàlia, no va participar activament a la Segona Guerra Mundial, principalment es va mantenir neutral, més endavant no-bel·ligerant i finalment neutral de nou, fet que comportava suport diplomàtic i econòmic a l’Eix.

Principalment, això es deu als escassos recursos d’Espanya per poder participar en una guerra, per la devastació econòmica i social que havia patit Espanya durant la Guerra Civil Espanyola. Més endavant, Alemanya i Itàlia van plantejar la possible integració d’Espanya en el conflicte, Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). Els falangistes van ser els partidaris d'entrar a la guerra, mentre que els altres sectors com els empresaris, l’església, els monàrquics i part dels militars, es van mostrar contraris a la intervenció. Malgrat que no va participar, el cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer, ministre d’afers exteriors, va proposar que voluntaris espanyols, els quals van designar com la División Azul, donessin suport a les tropes alemanyes que lluitaven contra l'URSS des de l’estiu del 1941, aquesta va ser formada per aproximadament 45.000 homes.

El Destí dels Republicans a França durant la Segona Guerra Mundial

En la fase final de la Guerra Civil, molts republicans van fugir a França. A França s’hi va establir una colònia d’emigrants espanyols important, principalment a les ciutats del sud (Tolosa, Montpeller i Perpinyà) i a la zona de París. La situació dels espanyols exiliats a França va empitjorar en el moment que Alemanya va ocupar França, aquest fet va comportar la persecució de molts espanyols els quals consideraven extremistes perillosos. Això va provocar que alguns espanyols emigressin a la Gran Bretanya i a Amèrica, i que uns altres s’impliquessin a la resistència francesa, la qual lluitava contra els nazis. Molts dels espanyols republicans que es van veure obligats a abandonar el seu país a causa de la repressió franquista van ser retinguts als països ocupats pels nazis i internats a diferents camps de concentració i d’extermini. Es calcula que hi van ser internats més de 10.000 espanyols (entre els quals hi havia prop de 4.000 catalans), de tots aquests es calcula que van morir aproximadament un total de 6.000 persones.

Característiques Polítiques del Règim Franquista fins a 1945

El règim franquista, liderat pel general Francisco Franco, es va caracteritzar perquè era una dictadura de caràcter autoritari i repressiu, amb elements d'inspiració feixista i un fort centralisme polític.

Aquesta dictadura es va caracteritzar per diversos factors:

• Dictadura militar: Franco va accedir al poder després de la victòria del bàndol nacional a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i va establir un règim dictatorial en què va concentrar gran part del poder a les seves mans i en les dels militars que el recolzaven. L'estructura de l'Estat estava altament militaritzada, i l'exèrcit tenia un paper fonamental en la política nacional.
• Inspiració feixista: Tot i que el règim no va ser estrictament feixista, sí que va compartir certs elements ideològics i estilístics amb els règims feixistes de l'època, especialment amb el règim de Mussolini a Itàlia. Franco es va ajudar de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, un partit únic d'ideologia feixista, per consolidar el poder i establir un estat totalitari.
• Centralisme i uniformització: El règim franquista va imposar un fort centralisme polític i cultural, promovent una visió uniforme de la identitat espanyola basada en el nacionalisme, el catolicisme i el tradicionalisme. Es va reprimir qualsevol forma de diversitat política o cultural que amenacés aquesta visió unitària del país.
• Repressió política: El règim franquista va ser altament repressiu i va dur a terme una persecució brutal de qualsevol forma d'oposició política. Es van aplicar lleis repressives com la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939 i la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1940 per castigar aquells considerats com a enemics del règim. Es van dur a terme detencions, tortures, execucions i empresonaments massius de dissidents polítics.
• Control sobre la joventut: El règim franquista va establir el Front de Joventuts el 1940 com una organització juvenil per adoctrinar la joventut espanyola en els valors del nacionalisme i el franquisme. Aquesta organització va jugar un paper important en la socialització política de la joventut i en la consolidació del règim.
• Institucions controlades: El règim franquista va establir institucions controlades per l'estat per legitimar el seu poder, com les Corts Espanyoles creades el 1942. No obstant això, aquestes institucions no tenien veritable representativitat i servien principalment per mantenir l'aparença d'un sistema polític formal.
• Manipulació política: Es va fer un intent d'amagar el component feixista del règim i de legitimar-ne el poder. Franco va promulgar la Llei de Referèndum el 1945, permetent la celebració de consultes populars per aprovar certes decisions polítiques. Tot i això, aquestes consultes estaven controlades pel règim i no oferien una veritable expressió de la voluntat popular.

En resum, el règim franquista va ser una dictadura militar i autoritària amb elements d'inspiració feixista i un fort control polític i repressiu sobre la societat espanyola.

Les Lleis Fonamentals del Règim Franquista

Durant la primera etapa del franquisme, que es va estendre aproximadament des del final de la Guerra Civil Espanyola el 1939 fins a mitjans de la dècada del 1950, el règim franquista es va caracteritzar principalment pel seu estat autoritari. Franco va establir un estat autoritari centralitzat al voltant de la seva figura com a líder indiscutible. El poder es va concentrar a les seves mans i en les d'un grup reduït de col·laboradors propers, principalment militars i falangistes. El Nacionalisme i el falangisme van ser les ideologies principals d’aquest règim franquista, es va basar en una ideologia nacionalista espanyola que exaltava la unitat d'Espanya, la tradició catòlica i la defensa dels valors conservadors. Es van fusionar elements del nacionalisme amb el falangisme, un moviment polític de tall feixista liderat per José Antonio Primo de Rivera. Podem dir que es va fer una forta repressió política contra qualsevol forma d'oposició al règim. Es va perseguir els opositors polítics, sindicalistes, intel·lectuals, i aquells considerats com a "vermells" o "subversius", és a dir, els republicans. Això es va traduir en detencions, tortures, execucions i empresonaments massius. Va ser molt important durant aquesta etapa el culte a la personalitat de Franco, on el presenten com a salvador d'Espanya i el líder indiscutible del país. La seva imatge estava omnipresent als mitjans de comunicació i a la propaganda oficial.

Pel que fa a les institucions i lleis més rellevants establertes durant aquest període podem parlar de les “lleis fonamentals”, van ser un conjunt de normatives que van servir com la base legal del règim franquista a Espanya. Aquestes lleis tenien caràcter suprem i estaven dissenyades per consolidar el poder de Francisco Franco i establir els principis polítics, socials i jurídics de l'estat franquista. Les lleis fonamentals atorgaven a Franco un control absolut sobre el país i proporcionaven un marc legal per a la seva autoritat indiscutible. Aquestes es van anar promulgant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats del règim. Dins d’aquestes lleis trobem:

1. La llei de “fuero del trabajo 1938”, aquesta regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
2. La “ley constitutiva de las cortes (1942)”, aquesta creava les corts com a òrgan legislador només deliberatiu i supeditat a Franco.
3. El “fuero de los espanyoles (1945)”, aquesta ens parla de la declaració dels drets espanyols subordinada als principis del Movimiento sense cap garantia de poder-los exercir.
4. La “ley del referèndum nacional (1945)”, el cap de l’Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que consideres oportunes.
5. La “la ley de sucesión (1947)”, aquesta deia que Espanya s’establia com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Ratificava Franco com a cap de l’Estat.