Registres Lingüístics: Estàndard, Literari, Científic, Vulgar i Col·loquial

Registres Lingüístics

Registre Estàndard

Registre estàndard: Varietat que garanteix la comprensió entre els parlants de les diferents varietats d'una llengua. Facilita la comunicació, és una varietat neutra i poc marcada dialectalment. És la llengua dels mitjans de comunicació, de les masses i de l'ensenyament.

• Estàndard oral: Pot incloure elements del registre col·loquial.
• Estàndard escrit: Es basa en la normativa i ha de ser coherent pel que fa als trets dialectals.

Registre Literari

Registre literari: Es caracteritza per una voluntat estètica i un grau elevat d'elaboració formal. Utilitza figures retòriques per atorgar al text expressivitat i un efecte estètic. Les paraules sovint tenen un sentit figuratiu. És subjectiu i aporta creativitat i originalitat a la llengua.

Registre Cientificotècnic

Registre cientificotècnic: Es relaciona amb el canal escrit i té aquests trets principals:

• Terminologia precisa i rigorosa.
• Ús de formes no personals del verb i la tercera persona del singular o primera del plural.
• Tendència a l'estil nominal (la proporció de noms supera la de verbs).
• Ús de frases passives.
• Ús denotatiu del llenguatge.

Registres No Formals

Registre Vulgar

Registre vulgar: Comparteix amb el registre col·loquial la transgressió de la norma gramatical. Trets:

• Ús de renecs i mots grollers.
• Absència de retòrica.
• Rebuig d'eufemismes i de mots considerats tabú.
• Escassa elaboració des del punt de vista normatiu.
• Transgressió de la normativa.

Registre Col·loquial

Registre col·loquial: És oral i espontani, no preparat, i es manifesta a través de la conversa.

• Trets fonètics: Articulació dels sons més relaxada i ràpida.
• Trets morfològics: Formació de plurals no acceptats (*yapissos), ús de formes verbals no normatives (*sapiguer).
• Trets sintàctics: Poca presència de connectors i predomini de la juxtaposició i la coordinació; frases inacabades.
• Trets lèxics: Ús de termes de gran abast semàntic, ús freqüent de crosses lingüístiques, ús d'onomatopeies, frases fetes i comparacions.

9è LA (Mercè Rodoreda)

Etapes de Formació

• Etapa de formació: Aloma (Premi Creixells 1937).
• Etapa de maduresa: Vint-i-dos contes, La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966).
• Els darrers anys: Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986).

Novel·la Psicològica

9è LA - Novel·la psicològica: Sorgeix als principis del segle XX, amb influències de la psicologia i la psicoanàlisi. Els espais i els fets són importants en relació amb l'evolució psicològica. Presenta una realitat subjectivada i el temps interioritzat. Els espais tenen valor simbòlic, predomina la narració en primera persona, el monòleg interior i l'estil directe.