Els registres lingüístics: factors i tipus

Els registres lingüístics i els seus factors

Els registres, que s’utilitzen segons la situació del context comunicatiu, venen triats segons 4 factors:

Camp

És el tema del discurs. Segons el tema, usarem un registre o un altre. Hi ha dos tipus de camps:

• No especialitzats: el camp quotidià parla de temes quotidians, que caracteritzarà el registre col·loquial. El camp general o tècnic parla de temes generals que no tenen a veure amb temes quotidians, poden tenir un abast més ampli i caracteritzaria el registre formal/neutre o registre literari.
• Especialitzats o tècnics: caracteritzaran els registres cientificotècnics, tenen una sèrie de termes tècnics que sols coneixen els especialistes.

Mode

Aquest pot ser oral o escrit, correspon a les condicions de producció i transmissió del discurs. A banda d’oral i escrit, podem fer altres divisions. En principi, entenem que una comunicació oral serà més espontània que una comunicació escrita.

• Oral espontani: seria una conversa.
• Oral no espontani: la recitació és una narració d’una història. Quan estem fent una recitació, estem narrant un text prefixat. La menys espontània és la recitació d’un text escrit, ens limitem a llegir com en una conferència, es perd l’espontaneïtat. Hi ha alguns tipus d’escrit que estan fets per a dir-los després oralment com si fossin espontanis, com per exemple el teatre. Es vol crear un text espontani com unes converses, de vegades fins i tot imitant el col·loquial de segon grau. També poden haver altres escrits espontanis com l’escriptura automàtica. No sempre oral és espontani i escrit no espontani. L'oral i escrit, cadascú té una sèrie de trets propis: oral: important el context, podem usar la gestualitat. En canvi, la llengua escrita té recursos com la cursiva o la divisió en paràgrafs per poder organitzar el discurs.

Tenor funcional

Té a veure amb les intencions del discurs. Volem informar o simplement volem entaular un contacte personal. En el llenguatge col·loquial, de vegades no hi ha una finalitat concreta, sinó que el tenor funcional en el registre col·loquial és establir un contacte social o reforçar-lo.

Tenor interpersonal

És el tipus de relació que s’estableix entre els interlocutors i que ve determinat pel nivell de formalitat que hi ha entre els participants en la comunicació, amb un màxim o mínim de formalitat. Hi ha graus de formalitat des de molt formals a menys formals, pot anar des d’una gran distància a una menor distància. Així veuríem diferents fórmules d’expressió: de tu a vostè, vos, senyor cavaller... o fórmules de confiança com ‘ja t’apanyaràs’. La informalitat es manifesta en multitud d’aspectes no lingüístics com la salutació (besar la galta, la mà...). Les fórmules són les que denoten el grau de formalitat.