Registres Lingüístics i Teatre Català Contemporani: Guia Essencial

Registres Formals de la Llengua Catalana

El registre cientificotècnic és el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona, normalment, amb el canal escrit, que és el més adequat per als manuals, els articles i les ressenyes de revistes especialitzades.

Els seus objectius principals són:

• L'ús de la terminologia precisa i rigorosa. Per aquesta raó, es fan servir mots monosèmics, que eviten l'ambigüitat, i neologismes.
• La utilització de formes no personals o de la tercera persona del singular.
• La tendència a l'estil nominal: els noms superen els verbs.
• L'absència de matisos de subjectivitat.

El registre literari es caracteritza, en canvi, per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal; és per això que es val de les figures retòriques (comparacions, metàfores, imatges...), d'arcaismes, de dialectalismes i de la polisèmia dels mots, tant per enriquir els textos com per fer-los més subjectius.

El Teatre dels Segles XIX, XX i XXI

Es considera que el teatre contemporani va néixer el 1881, amb Émile Zola i Henrik Ibsen.

De les propostes d'Ibsen, en va derivar l'obra de l'irlandès George Bernard Shaw, que, amb peces a cavall de la crítica social més dura i la comèdia, va escriure obres com El deixeble del diable i Pigmalió.

D'autors com Henrik Ibsen, Luigi Pirandello, amb la seva coneguda obra Sis personatges a la recerca d'autor, i Eugène Ionesco, amb La cantant calba, aquest corrent va prendre el nom de "teatre de l'absurd".

Àngel Guimerà: Obra i Dramatúrgia

Àngel Guimerà va escriure tragèdies romàntiques, com Gal·la Placídia (1879), d'ambientació medieval, i Mar i cel (1888). També va tractar temes d'actualitat en obres com En Pólvora (1893) i La festa del blat (1896).

Els drames més tensos i reeixits de Guimerà són Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) —que ha estat traduïda a quinze idiomes i planteja l'oposició del món rural (terra alta) i l'urbà (terra baixa)—, i La filla del mar (1900), d'ambient mariner.

Els Registres No Formals de la Llengua

Els registres no formals presenten diverses característiques:

• Fonètiques: articulació dels sons més relaxada i ràpida (ex: ca nostra), caiguda d'algunes vocals àtones (ex: taronges), reducció dels diftongs creixents (ex: quaranta) i metàtesi, inversió de dos fonemes o de dues síl·labes contigües (ex: darrere).
• Morfològiques: plurals no acceptats (ex: llapissos), formes verbals no normatives (ex: saber) i ús freqüent de l'imperatiu.
• Sintàctiques: manca de connectors, predomini de la juxtaposició i de la coordinació i presència de frases inacabades.
• Lèxiques: ús de termes de gran abast semàntic (ex: cosa, interessant), de crosses lingüístiques (ex: vull dir que, d'alguna manera) i d'onomatopeies, frases fetes i comparacions.

El Registre Vulgar

Les característiques d'aquest registre són:

• Inclusió de renecs i de mots grollers.
• Absència de retòrica.
• Rebuig dels eufemismes.
• Mots que fan referència a temes considerats tabús per bona part de la societat (sexe, religió, funcions fisiològiques).
• Escassa elaboració des del punt de vista normatiu.
• Transgressions constants de la normativa.