Registres Lingüístics i Variació Social: Guia Completa de l'Ús de la Llengua
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,05 KB
Llengua i Ús: Els Registres Lingüístics
L'ús que cada parlant fa de la llengua està relacionat amb les variacions funcionals o registres lingüístics. Normalment, un usuari de la llengua no coneix només una varietat funcional, sinó que en coneix i n'usa diverses.
Factors Clau en l'Elecció del Registre
L'elecció de cada registre depèn de diversos factors:
- El tema
- El canal
- El grau de formalitat
- La intencionalitat comunicativa
El Tema: Contingut del Missatge
És tot allò a què es refereix el missatge. Els temes de què pot tractar una comunicació són molt diversos, però es classifiquen en dos grans grups: temes generals i temes especialitzats.
Generals: Aquells que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes.
Especialitzats: Aquells que requereixen un vocabulari específic que no està a l'abast de tot el món.
El Canal: Mitjà de Transmissió
Mitjà a través del qual es transmet el missatge: hi ha dos canals principals: l'oral i l'escrit.
Oral: Improvisat i efímer, mentre que l'escrit sol ser preparat, però també podem trobar situacions a la inversa.
El Grau de Formalitat i la Relació Interpersonal
La presència d'un emissor i d'un receptor, que reben el nom d'interlocutors.
Segons la relació interpersonal, la comunicació pot tenir un grau de formalitat superior o inferior i requerir un tipus de registre o un altre.
Units al grau de formalitat, també tenim dos conceptes que es relacionen amb els registres, com és ara els usos privats i els usos públics.
La Intencionalitat Comunicativa: Propòsit del Missatge
Les intencions comunicatives principals són:
- Crear bellesa: Textos literaris.
- Informar o informar-se: Textos expositius, narratius i descriptius.
- Orientar l'opinió i la conducta: Textos argumentatius.
Cada emissor triarà uns registres més objectius per informar o uns altres de més subjectius per crear bellesa o orientar l'opinió i la conducta.
Classificació dels Registres Lingüístics
S'agrupen en dos grans blocs:
- Registres cultes: Registre científic i tècnic, registre acadèmic, registre jurídic i administratiu, registre literari i registre periodístic i publicitari.
- Registre col·loquial.
La Variació Social: Factors Socioculturals de la Llengua
La variació social és aquella que afecta l'individu i que depèn del seu nivell sociocultural. Parlem de variació diastrática quan ens referim a l'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials o professionals a què pertanyen.
Aquestes varietats diferenciades reben el nom d'argot.
Factors de la Variació Social
Els factors que influeixen en la variació social són:
- L'edat
- El lloc de residència
- El sexe
- La classe social
- La professió
L'Edat
És clar que no parlen igual ni fan servir el mateix tipus de llengua les persones d'edats molt diferents, com un jove i un ancià.
El Lloc de Residència
El lloc on viuen els parlants també és un factor d'influència en el tipus de varietat lingüística utilitzada. Les diferències es basen en la dualitat àrea rural / àrea urbana.
El Sexe
El sexe masculí o femení també afecta la manera de parlar. De fet, s'ha constatat que homes i dones processem la informació de manera diferent. Aquestes diferències es manifesten en la manera de comunicar-se: el llenguatge utilitzat pel sexe femení sol estar impregnat per fórmules lingüístiques més tradicionals, menys agressives, poc afirmatives i més formals que les dels homes.
La Classe Social
La pertinença a una classe social o a una altra també és un factor de variació lingüística causada sobretot pel nivell d'estudis.
La classe social més marginal es caracteritza per fer servir un llenguatge més pobre, ple de barbarismes.
En canvi, les classes socials mitjanes i altes solen disposar d'un canal lèxic més ampli.
La Professió
La professió o ocupació és un dels factors que més afecten la variació social.
Cada grup professional presenta una forma de parlar, amb un vocabulari determinat i unes expressions que li són pròpies, tal com hem vist abans quan parlàvem de l'argot.
La Modalització Lingüística
La modalització és la manera que l'emissor té d'aparèixer en el text, l'actitud o la posició que l'emissor adopta de cara al tema que tracta.
Es manifesta mitjançant recursos lingüístics.
Recursos de Modalització
- Recursos lingüístics.
- Oracions interrogatives, exclamatives, imperatives, desideratives.
- Prefixos i sufixos.
- Lèxic valoratiu com: substantius, adjectius, verbs, adverbis (locucions de manera o quantitat), interjeccions, perífrasis d'obligació, figures retòriques.