El reglament: concepte, classes i requisits de validesa

El reglament: concepte i característiques

Concepte: El reglament és una norma que crea drets i obligacions per als seus destinataris i innova l’ordenament jurídic. Té caràcter general, no va dirigit a un individu concret, sinó a una col·lectivitat. Normalment té vigència indefinida: no s’esgota la seva eficàcia en una única aplicació sinó que es pot aplicar al llarg del temps.

En contrast, les normes individuals tenen caràcter individual, esgoten la seva eficàcia en una sola aplicació, han de ser escrites i estan dictades per les Administracions Públiques. Això contrasta amb les lleis, que són dictades i aprovades pels parlaments.

Relació amb la llei i jerarquia normativa

El reglament té caràcter subordinat, supeditat a la llei: és d’inferior jerarquia respecte de la llei. El reglament no pot alterar el text d’una llei; si ho fes seria il·legal i nul de ple dret.

Terminologia segons l’òrgan aprovador

Cada tipus de reglament rep un nom segons l’òrgan que l’aprova:

• Reial Decret — el règim aprovat pel Consell de Ministres.
• Ordres ministerials — els reglaments aprovats pels ministres.
• Resolucions — els actes aprovats per secretaris d’Estat o directors generals.

Classes de reglament

Classificació dels reglaments: segons l’Administració Pública de la qual provenen:

• a) Reglaments estatals.
• b) Reglaments autonòmics.
• c) Reglaments de l’Administració local.
• d) Reglaments corporatius (exemple: col·legis professionals).
• e) Reglaments de les administracions institucionals.

Requisits de validesa

Perquè un reglament sigui vàlid ha de complir diversos requisits. Entre els més rellevants:

1er. Aprovat per un òrgan competent

El reglament ha de ser aprovat per un òrgan competent. No tots els òrgans tenen potestat per dictar reglaments. Si un òrgan dicta un reglament sense tenir la potestat atribuïda per la llei, és un reglament il·legal i, per tant, nul de ple dret (art. 62.2 de la Llei 30/92). Entre els òrgans que tenen competència hi ha l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els òrgans en l’àmbit de l’Administració local.

2on. Principi de jerarquia normativa

Les normes estan ordenades jeràrquicament. Les normes de rang inferior no poden contravenir, modificar o derogar les normes de rang superior. Si infringeixen aquest principi serien il·legals i nul·les de ple dret (art. 9.3 de la Constitució Espanyola i art. 62.2 de la Llei 30/92).

Reglament il·legal

Vies per declarar-lo il·legal o anul·lar-lo:

• 1a. Per la pròpia Administració — iniciatives administratives per revisar o anul·lar actes reglamentaris que no s’ajusten a la legalitat.
• 2a. Pels tribunals (Poder Judicial) — control judicial que pot declarar la nul·litat d’un reglament contrari a la llei.
• 3a. Davant del Tribunal Constitucional — mitjançant vies de control constitucional quan es qüestioni la compatibilitat amb la Constitució.

Nota: Els articles i les referències legals citades (per exemple, art. 62.2 de la Llei 30/92 i art. 9.3 de la CE) són rellevants per al control de la legalitat i la jerarquia normativa.