Regnat d'Alfons XIII: Problemes i Crisi de la Restauració

Regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

Fill d'Alfons XII. Va ser coronat el 1902, als 17 anys.

Alfons tenia més habilitats que els seus pares, però no va mostrar la prudència que ells havien tingut. Va interferir massa en la política, cosa que va ser una de les causes de la caiguda del seu regnat.

Cánovas (mort el 1897), Sagasta (mort el 1903), Castelar, Silvela... Hi haurà un canvi generacional en la política. Sens dubte, els dos polítics més brillants durant el regnat d'Alfons XIII seran, pel Partit Conservador, Antonio Maura, i pel Partit Liberal, José Canalejas.

Problemes del Regnat d'Alfons XIII

Problema Polític

Hi ha un canvi generacional als dos grans partits monàrquics; les grans figures polítiques de la Restauració han desaparegut. Els dos grans partits tenen contínues lluites internes:

• Partit Conservador dividit en 3 grups: seguidors de Maura, seguidors de Dato i seguidors de Juan de la Cierva.
• Inestabilitat política: en 21 anys (1902-1923) hi haurà 32 canvis de President del govern.
• Absentisme sistemàtic de la població espanyola: la gent no va a votar.
• El sistema de corrupció política: caciquisme i falsejament electoral. La corrupció política va baixar durant el regnat d'Alfons XIII gràcies, sobretot, entre d'altres, a Maura. Però no desapareixerà del tot.

Problema Militar

Des del pronunciament de Martínez Campos (1874) fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923), gairebé 50 anys on els militars estan fora de la política. No hi ha cap pronunciament. Això és evident a la primera part de la Restauració, ara no. Recuperen importància política, que culmina amb el cop d'estat militar de Primo de Rivera.

Problema Religiós

Al segle XX, la població era majoritàriament catòlica i practicant.

Les relacions amb l'Església estaven regulades pel Concordat de 1851, i amb aquest, el govern espanyol es comprometia a subvencionar el culte catòlic.

Com que la majoria era catòlica practicant, l'Església tenia una gran influència en la societat. La influència venia dels púlpit (des d'on el capellà feia el sermó) i des de les escoles, ja que la majoria eren del clergat.

Al mateix temps que passava això, apareixerà amb força un gran anticlericalisme, sobretot entre la burgesia liberal i les classes obreres.

Problema Social

Dures condicions de vida tant dels camperols com dels obrers.

Problema Rural

A Espanya hi havia aproximadament 2 milions de camperols no propietaris, és a dir, jornalers. Les desamortitzacions no havien arreglat aquesta situació. En part, hi havia més d'un milió de persones que eren propietaris de terres poc rendibles. La situació dels camperols estava molt malament.

Problema Obrer

La situació dels obrers era molt difícil, ja que:

• Les jornades laborals eren molt llargues i els salaris molt baixos.
• La feina era insegura, ja que la contractació depenia de la voluntat de l'empresari.
• Falta de previsió social en cas d'accident o malaltia, embaràs... Si passava alguna cosa, no continuaves cobrant.

Els governs de l'època, per intentar arreglar aquesta situació, van fer:

• El 1908 es crea l'Institut Nacional de Previsió.
• El 1920 s'aprova la jornada laboral de 8 hores diàries.
• El 1920 es crea a Espanya per primera vegada el Ministeri de Treball.

Els sindicats van créixer espectacularment en aquesta època. Al final de la Restauració, la UGT tenia 240.000 afiliats i la CNT superava els 700.000.

Els principals mitjans d'acció per part dels sindicats van ser: les vagues, els sabotatges, la destrucció de maquinària (ludisme) i, sobretot per part dels anarquistes, els atemptats.

El 1921 va néixer el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Problema del Marroc

Espanya tenia Ceuta i Melilla des de finals del segle XV (no eren assentaments). A la Conferència d'Algesires (1906), França i Espanya es reparteixen el protectorat del Marroc, però de moment no ocupen aquest territori amb les seves respectives tropes.

L'ocupació es redueix als territoris de Ceuta i Melilla, però el 1909 la resistència del Rif marroquí, liderada per Abd-el-Krim, ataca per sorpresa al "Barranco del Lobo", provocant unes 1.000 morts a les tropes espanyoles. Per aquests motius, Espanya i França responen ocupant part del seu protectorat.

L'any 1911 comença l'ocupació. Els francesos apunten a la ciutat de Fes, mentre que Espanya ocupa Larraix, de manera que la frontera entre els dos protectorats es manté estable.

El 1921 es produeix el Desastre d'Annual. A Annual, les tropes espanyoles van anar decidides cap a les tropes d'Abd-el-Krim (les tropes d'aquest van parar una emboscada als espanyols, fent-les sortir i després rodejant-les des de Melilla). Van cometre una equivocació, ja que el General Silvestre va avançar molt, deixant la rereguarda desprotegida. L'exèrcit va ser rodejat i van morir aproximadament 12.000 soldats.

Després d'aquest desastre, es va obrir una investigació perquè les persones assumissin les responsabilitats corresponents, anomenada "Expedient Picasso".

En aquest expedient sembla que s'insinuava la responsabilitat del mateix rei, qui sembla que va animar el General Silvestre a l'atac suïcida enviant-li un telegrama amb el següent text: "Olé tus cojones".

Aquestes suposicions es fan perquè l'Expedient Picasso, quan s'havia de presentar al Congrés dels Diputats per discutir-lo, va desaparèixer.

La qüestió del Marroc, el Desastre d'Annual i el fet de voler impedir la presentació de l'expedient, són algunes de les causes de l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

El 1925, malgrat que l'opinió pública espanyola majoritàriament demanava la sortida del Marroc, Primo de Rivera aconseguirà un gran èxit amb el Desembarcament d'Alhucemas, resultant en la victòria contra Abd-el-Krim i la posterior pacificació del protectorat espanyol.

Des del 1925 i per uns anys, el Marroc deixarà de ser un problema per a Espanya.

Problemes Regionals i Regionalisme

Moviment Catalanista

El moviment regionalista demanava proteccionisme i autonomia política. És conservador.

L'any 1901 es funda la Lliga Regionalista Catalana; les seves dues figures més importants seran Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Aquest partit va tenir gran força entre els pagesos i la burgesia catalans, però no entre el proletariat, per la manca de contingut social de les seves propostes. Això va causar, més endavant, una separació dins la Lliga Regionalista Catalana, que va portar a l'aparició d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1907, Enric Prat de la Riba crea l'Institut d'Estudis Catalans. El mateix any se celebraren eleccions al parlament espanyol i tots els partits i forces catalanistes, des de carlins fins a republicans, es presentaran conjuntament sota el nom "Solidaritat Catalana", obtenint un gran èxit electoral.

A Catalunya van treure més diputats que els dos partits tradicionals (conservador i liberal) junts.

De l'any 1914 al 1925, es crearà i funcionarà la Mancomunitat de Catalunya. Era un govern de les 4 províncies catalanes, amb competències administratives i culturals. El moviment va ser clausurat per la dictadura de Primo de Rivera.

El 1917, la Lliga i la burgesia catalanes decideixen col·laborar amb el govern central per intentar aturar el fenomen del terrorisme anarquista.

Regionalisme al País Basc

Per altra banda, neix el fenomen regionalista amb menys intensitat al País Basc, a partir dels escrits de Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc (PNV). Aquest va tenir força, sobretot entre les zones rurals basques, però no entre la burgesia i el proletariat basc.