El regnat de Ferran VII (1814-1833)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,17 KB
El regnat de Ferran VII (1814-1833) s’iniciarà una vegada finalitzada la Guerra del Francès i s’allargarà fins a la mort del monarca. El seu regnat es pot dividir en tres etapes:
El retorn a l’absolutisme (1814-1820)
Quan Ferran VII va retornar a Espanya va haver d’acceptar la Constitució de Cadis. Ara bé, els absolutistes es van mobilitzar perquè el rei restaurés l’absolutisme i van redactar el Manifest dels Perses. El rei va protagonitzar un cop d’estat i va reinstaurar l’absolutisme anul·lant la Constitució de Cadis i restablint el règim senyorial i la Inquisició. Ara bé, la crisi econòmica derivada de la guerra i l’augment de l’oposició interna a l’absolutisme van provocar que el coronel Riego fes un pronunciament el 1820, forçant al rei a restablir el règim liberal.
El Trienni Liberal (1820-1823)
Durant aquesta etapa es van restaurar gran part de les reformes fetes a Cadis, es va intentar acabar amb el feudalisme, es va liberalitzar la indústria i el comerç, es va decretar la igualtat de tot espanyol davant la llei, es va crear la Milícia Nacional per defensar les reformes constitucionals i es van desamortitzar els béns de molts de convents. Ara bé, les accions de govern van tenir l’oposició del rei, la noblesa, l’Església i part de la pagesia. El 1823 la Santa Aliança va enviar un exèrcit francès a Espanya anomenat els “Cent Mil Fills de Sant Lluís” i es va restablir l’absolutisme.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
Es va produir una terrible repressió contra els liberals. Ara bé, degut als constants problemes econòmics el rei va col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industrial i financera. Durant aquesta etapa va créixer l’oposició dels més tradicionalistes, comandats pel germà del rei, Carles Maria Isidre. Al final del regnat de Ferran VII es va produir un conflicte dinàstic ja que el rei va anul·lar la Llei Sàlica amb una Pragmàtica Sanció per tal que pogués succeir-lo la seva filla Isabel. Carles Maria Isidre s’hi va oposar i a la mort de Ferran VII va declarar la guerra a la seva neboda, iniciant així la Primera Guerra Carlina (1833-1840).