El Regnat de Ferran VII: Absolutisme, Liberalisme i Guerres Carlines
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
El Regnat de Ferran VII: Absolutisme i Crisi
La Restauració Absolutista (1814-1820)
El Retorn de Ferran VII i l'Anul·lació de la Constitució
Ferran VII viatja a Madrid per acceptar la Constitució i el nou marc polític. Els absolutistes, que volien tornar a l'Antic Règim (expressat al Manifiesto de los Persas), mobilitzen el poble. Ferran, per Reial Decret de 4 de maig de 1814, anul·la la Constitució i les lleis. La tornada a l'absolutisme va comportar l'assassinat de liberals i la restauració d'antigues institucions com el règim senyorial i la Inquisició.
Context Internacional i Crisi Econòmica
Internacionalment, Napoleó és derrotat, se celebra el Congrés de Viena i es crea la Santa Aliança amb l'objectiu de frenar el liberalisme. L'objectiu era refer un país destrossat per la guerra: l'agricultura estava desfeta, el comerç paralitzat, les finances en fallida i les colònies volien la independència. Els governs fracassen. La guerra arruïna els pagesos, provocant la paralització del comerç i la producció. La Hisenda Reial estava en fallida, ja que la guerra a les colònies exigia grans despeses. Hi ha protestes d'agricultors per la imposició de vells tributs. La burgesia, que desitjava la llibertat de fabricació i de mercat, volia una Constitució. Els caps de l'exèrcit originen un sector liberal. Els pronunciaments militars i els amotinaments de pagesos condueixen a la fallida de la monarquia.
El Trienni Liberal (1820-1823)
La Revolta de Riego i la Restauració de la Constitució
Rafael del Riego es revolta i proclama la Constitució de 1812. Ferran l'accepta i es forma un nou govern. La majoria de diputats són liberals i inicien una obra legislativa per restaurar les reformes de Cadis. L'oposició de la monarquia paralitza les lleis que pot.
El Descontentament Pagesenc i la Divisió Liberal
Les noves mesures generen descontentament entre els pagesos: no se'ls facilita l'accés a la terra, podien ser expulsats de les seves terres i no se'ls baixen els impostos. No poden vendre productes per pagar, la qual cosa provoca una agitació antiliberal. L'Església i la noblesa impulsen revoltes absolutistes. Els liberals es divideixen entre moderats i exaltats.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
La Intervenció de la Santa Aliança i la Repressió Liberal
La Dècada Ominosa marca la fi del règim liberal. L'actuació de la Santa Aliança (amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís) restitueix Ferran. Demanen reformes moderades, però Ferran no les accepta i es duu a terme una repressió contra els liberals. Es depura l'administració i l'exèrcit, i es persegueixen els liberals.
Problemes Econòmics i la Recerca de Suports Moderats
El problema econòmic es manifesta en les dificultats de la Hisenda i la pèrdua de les colònies, la qual cosa exigeix un control estricte de la despesa pública. El rei busca la col·laboració d'un sector moderat i atorga un aranzel proteccionista per a les manufactures. Aquesta actitud genera desconfiança entre els reialistes i els ultraconservadors de la cort (ja que no havia restablert la Inquisició).
Les Revoltes Reialistes i la Qüestió Successòria
Sorgeixen revoltes reialistes que demanen més poder per als ultraconservadors i el retorn de costums i furs (impulsades per Carles Maria Isidre).
El Conflicte Dinàstic i l'Inici de les Guerres Carlines
La Pragmàtica Sanció i la Llei Sàlica
Neix Isabel. A causa de la Llei Sàlica, que impedia el tron a les dones, Ferran promulga la Pragmàtica Sanció. Els carlins es neguen a acceptar-la i volen Carles Maria Isidre com a rei.
La Divisió entre Carlins i Isabelins
Carles representa l'Antic Règim i els antiliberals, mentre que Maria Cristina (regent) busca el suport dels liberals. Quan Ferran mor, s'inicia la Guerra Carlina.