El Regnat d'Isabel II: De l'Absolutisme a l'Estat Liberal

El Regnat d'Isabel II i l'Estat Liberal

Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira-i-arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme.

La Transició de l'Absolutisme al Liberalisme

El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests. Serà el gran pas per a dur a terme la revolució liberal a Espanya.

Les Faccions del Liberalisme Espanyol

El liberalisme espanyol, però, va presentar, igual que a la resta d'Europa en aquella època, una important divisió:

• Liberals Moderats: partidaris d'un règim liberal conservador, amb sobirania compartida, sufragi censatari, restricció de llibertats, defensors de la propietat i dels interessos dels més rics (l'alta noblesa i l'alta burgesia).
• Liberals Progressistes: partidaris d'un règim liberal més obert, amb sobirania nacional, sufragi censatari (però de base electoral més àmplia), i més llibertats, més a prop de la mitjana i petita burgesia.

El Paper dels Militars i l'Equilibri Polític

Els interessos d'ambdós grups van fer complicada la consolidació de l'Estat liberal espanyol. Els moderats ho van tenir més bé, en tenir, des del principi, el suport de la Corona, a qui agradava molt més un tipus de liberalisme que no li fes perdre massa poder. Els progressistes, en canvi, no tindran altre mitjà que els pronunciaments militars per accedir al poder. Els militars, en efecte, jugaran un paper important en la revolució liberal espanyola, protagonitzant pronunciaments o cops d'Estat per fer-se amb el poder: els militars progressistes per accedir-hi i els militars moderats per recuperar-lo.

L'Aparició dels Demòcrates

Fent balanç, però, els moderats van gaudir molt més del poder que els progressistes. Els progressistes governen només en curts períodes, però molt intensos en reformes. Entre aquests darrers, apareix una nova força política, els demòcrates, més agosarats, partidaris d'un liberalisme més obert encara, amb sobirania popular, sufragi universal i més llibertats.

El Panorama Polític del Segle XIX

El panorama polític s'anava complicant.

• Per la dreta: els carlins van seguir defensant l'absolutisme i la tradició; la derrota en les tres Guerres Carlines farà totalment inviable el seu projecte.
• Pel centre: els moderats i els progressistes difereixen en la intensitat i profunditat de les reformes liberals. La Unión Liberal va intentar conjugar ambdues tendències.
• Per l'esquerra: apareixen els demòcrates (més tard, els republicans).

Consolidació del Liberalisme i el Capitalisme

El liberalisme havia derrotat l'absolutisme, i el capitalisme i la societat classista es van anar imposant d'una manera lenta però imparable, ara que la burgesia havia pogut fer-se amb el poder polític i va poder legislar en favor de la llibertat econòmica, base del capitalisme.

Però si bé el liberalisme s'havia consolidat, el problema era veure quin tipus de règim liberal es consolidava, si el model moderat o el model progressista.

Els Grans Períodes del Regnat d'Isabel II

En el regnat d'Isabel II distingim dos grans períodes:

• L'època de les Regències (1833-1843): coincidint amb la minoria d'edat de la reina. Inclou la regència de Maria Cristina (1833-1840), amb majoria de governs moderats, i la regència del general Espartero (1840-1843), amb govern progressista.
• El Regnat Pròpiament Dit (1843-1868): amb governs moderats, llevat del parèntesi del Bienni Progressista.