Regnats de Felip IV i Carles II: Crisi, Guerres i Decrets de Nova Planta

L'expulsió dels moriscos (1609) va perjudicar moltíssim l'agricultura valenciana. (Mar i cel).

Felip IV (1621-1665)

El Comte-Duc d'Olivares i la política exterior

Durant el regnat de Felip IV, la figura del Comte-Duc d'Olivares va ser central. El període va estar marcat per una sèrie de conflictes internacionals i tensions internes:

• La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), provocada inicialment per l'oposició de Bohèmia (protestants) a la política imperial.
• Aquesta guerra es va entrecreuar amb la Guerra dels Vuitanta Anys entre els Països Baixos i la Monarquia Hispànica.
• La rivalitat amb França, que no acabaria fins al 1659.
• La guerra d'independència portuguesa.

La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys. Per aquest tractat, Holanda es va independitzar oficialment de la Monarquia dels Habsburg, ostentada per Felip IV.

Conflictes interns: La Revolta dels Segadors

Un dels esdeveniments més significatius a la península va ser la Revolta dels Segadors. Els segadors es van concentrar a Barcelona el dia del Corpus de 1640, provocant un enfrontament bèl·lic que es va allargar durant més de vuit anys. A Catalunya, les autoritats van demanar ajuda a França, i la guerra es va estendre fins al 1652.

La Pau dels Pirineus es va signar amb França el 1659, però va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos, territoris coneguts com la Catalunya Nord.

Especialment delicada era la situació a l'Imperi, on, a més dels problemes interns, a causa de la seva situació geogràfica confluïen els interessos de la resta d'Europa.

Carles II (1665-1700)

La Regència i la Guerra de Successió

Al morir Felip IV, Carles II només tenia quatre anys, i la seva mare, Marianna d'Àustria, es va fer càrrec de la regència.

El regnat de Carles II va culminar amb la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, un conflicte entre les potències europees pel tron d'Espanya. L'últim testament de Carles II va ser a favor de Felip d'Anjou (futur Felip V de Borbó). No obstant això, la majoria de les potències europees, llevat de França, no van acceptar aquesta decisió i van proclamar rei l'arxiduc Carles d'Àustria.

Els regnes de la Corona d'Aragó (Aragó, Catalunya, Mallorca i València) van donar suport a Carles d'Àustria, juntament amb altres potències com Àustria-Hongria, Anglaterra i Portugal.

Conseqüències de la Guerra de Successió: Decrets de Nova Planta

El conflicte va desembocar en la Guerra de Successió, que va finalitzar amb el triomf del francès Felip d'Anjou. Aquest fet va suposar la fi de la dinastia dels Habsburg a Espanya i la imposició de les lleis castellanes a la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.

L'obra política i legislativa establerta des de Jaume I, és a dir, els seus Furs, Constitucions i Corts, foren abolits "por el justo derecho de conquista".