Regne Nassarita de Granada i Herència Musulmana

El Regne Nassarita de Granada (1237-1492)

El Regne Nassarita de Granada va ser l'últim reducte musulmà a la península ibèrica. Limitava al nord amb la serralada Penibètica i al sud amb la mar Mediterrània. Comprenia, aproximadament, les actuals províncies de Granada, Almeria i Màlaga. El seu nom prové de la dinastia nassarita, la qual va col·laborar amb Ferran III de Castella en la conquesta de Còrdova i Sevilla. Els nassarites es van declarar vassalls de Castella amb el pagament regular de paries.

La subsistència de Granada es va deure a la crisi baixmedieval de la Corona de Castella, a l'ajuda presentada pels benimerins nord-africans, a la seva enorme riquesa i a la seva activitat econòmica, que li va permetre pagar impostos extraordinaris en or als reis de Castella.

Abans de la seva desaparició, després de la derrota davant els Reis Catòlics, va patir l'atac de les tropes d'Alfons XI de Castella, el qual va incorporar als seus dominis la zona de l'estret de Gibraltar. La guerra es va veure facilitada per als cristians per les constants lluites internes que afeblien el regne.

Finalment, l'any 1480, els Reis Catòlics van iniciar la guerra contra el Regne Nassarita de Granada, un conflicte que es va considerar una croada contra l'islam. El regne taifa de Granada va ser conquerit pels Reis Catòlics l'any 1492, després de mesos de setge, amb la capitulació de l'últim rei nassarita, Boabdil, quedant el territori granadí incorporat a la Corona de Castella.

Herència Cultural i Artística Musulmana

A Al-Àndalus hi va haver un elevat desenvolupament cultural i científic orientat cap a les ciències pràctiques (medicina, astronomia, matemàtiques, agronomia), però també cap a altres disciplines com la filosofia, la història, la geografia, la música i la literatura.

La llengua àrab va deixar una empremta important a les llengües castellana i catalana. Per exemple, les paraules que comencen amb el prefix -al (albergínia, almohade, alcalde, etc.).

Art i Arquitectura

En l'art són importants obres arquitectòniques com la mesquita de Còrdova, l'Alhambra i el Generalife a Granada i la Torre del Oro de Sevilla.

A les Illes Balears s'han conservat peces de ceràmica, làpides funeràries, monedes i objectes de metall. En arquitectura són importants els banys àrabs i el Palau de l'Almudaina a Palma, i a Menorca el campanar de la Catedral de Ciutadella.

Toponímia i Antroponímia

La toponímia és una herència musulmana molt important a les Illes. Es pot comprovar en alguns llinatges (Bennàssar, Mesquida, etc.) i en els noms de pobles com ara Binissalem, Biniali o Binibeca.