Regnes Biològics: Classificació i Característiques

Pteridòfits

Plantes vasculars sense llavors. Tenen teixits conductors especialitzats, però no tenen flors ni fruits.

• Licopodis: Plantes petites amb tija baixa, coberta per nombroses fulletes disposades de manera radial, de les quals neixen una sèrie d'arrels.
• Equisets (cues de cavall): Tenen una tija recta i buida de la qual surten ramificacions impregnades de sílice.
• Falgueres: Tenen fulles (frondes) de grans dimensions. En el revers de les frondes, presenten uns bonys, els sorus, que contenen els òrgans productors d'espores (esporangis).

Espermatòfits

Plantes vasculars que utilitzen llavors com a estructures de dispersió. Aquest és un avenç evolutiu, ja que la llavor conté substàncies nutritives i un embrió amb esbossos d'arrel, tija i fulles.

• Gimnospermes: Llavors no protegides per un fruit. Els seus òrgans sexuals s'agrupen en cons. Exemple: Pins.
• Angiospermes: Llavors protegides per un fruit i flors amb òrgans sexuals.
  • Monocotiledònies: Les llavors tenen una sola fulla a l'embrió.
  • Dicotiledònies: Les llavors tenen dues fulles a l'embrió.

Regne Animal (Animalia)

Organismes pluricel·lulars. El col·lagen és la seva principal proteïna estructural. Glicogen i greixos com a reserva energètica. Teixits especialitzats (destaquen els sensorials i nerviosos, que són exclusius). Nutrició heteròtrofa (principalment per ingestió). Capacitat per desplaçar-se. La majoria tenen reproducció sexual. Cicle vital diplont (gàmetes són les úniques cèl·lules haploides).

Invertebrats

Sense simetria

• Porífers: Esponges. Tenen forma de sac i porus. No es desplacen i són aquàtics (s'alimenten per filtració). No tenen boca ni aparell digestiu, i tampoc tenen sistema nerviós.

Simetria radial

• Cnidaris: Aquàtics, de cos tou. Poden formar colònies. Poden ser fixos al substrat (pòlips) o de vida lliure (meduses).

Regne Protoctista

Organismes unicel·lulars, de vida lliure o que formen colònies. Principalment aquàtics (també en ambients terrestres humits o dins d'altres organismes). Alguns són mòbils (gràcies a cilis, flagels o pseudopodis). Presenten diversos cicles de vida, tipus de reproducció i maneres de nutrició.

Autòtrofs

Fotosintètics. Unicel·lulars (microalgues) o pluricel·lulars (algues). Gairebé tots aquàtics (tant d'aigua dolça com salada). Tenen clorofil·la i altres pigments que els permeten absorbir els diferents nivells de radiació de l'espectre de llum. Exemple: Algues vermelles.

Heteròtrofs

• Afins als animals: Reben el nom de protozous. Tots són unicel·lulars. S'alimenten sobretot per fagocitosi i tenen diversos mecanismes per desplaçar-se. Poden ser de vida lliure, sapròfits o paràsits. Exemple: Ciliats.
• Afins als fongs: Es reprodueixen per espores i, quan tenen paret cel·lular, aquesta conté cel·lulosa. Exemple: Floridures aquàtiques.

Dominis Archaea i Bacteria

Inclouen tots els organismes procariotes. Són els més antics i els més abundants. Tenen un paper important en el medi ambient i en infinitat de processos biotecnològics. Són unicel·lulars, però poden formar colònies. Són molt petits i tenen una relació superfície/volum (RSV) gran. No tenen nucli definit; el seu material genètic es troba dispers al citoplasma, en forma d'ADN de doble cadena i circular. Generalment, tenen un únic cromosoma. No tenen orgànuls interns, excepte ribosomes, i disposen d'una paret cel·lular que pot contenir mureïna o no. Normalment, es reprodueixen asexualment per bipartició.

Archaea

Molts dels arqueobacteris són extremòfils (viuen en ambients extrems). La seva paret cel·lular no té mureïna. Els lípids de la membrana plasmàtica tenen àcids grassos ramificats i llargs, units al glicerol per enllaços de tipus èter, en lloc d'enllaços èster.

Bacteria

Agrupa els bacteris pròpiament dits (eubacteris). La seva paret cel·lular té mureïna. La membrana plasmàtica és similar a la de les cèl·lules eucariotes, amb lípids formats per àcids grassos units al glicerol amb enllaços de tipus èster.