Regnes de Lleó, Castella, Navarra i Aragó: Orígens i Evolució

El Regne de Lleó i el Comtat de Castella

Alfons III, l'any 910, traslladà la capital a Lleó. A partir d'aquest moment, el regne asturià canvià el seu nom per "Regne de Lleó". A la part oriental del Regne de Lleó, es formà el comtat de Castella, que aviat es convertí en el principal protagonista de la Reconquesta a la part central de la Península. Els comtes de Castella, arribat el segle X, són tan poderosos com els reis de Lleó. Per això, el comte de Castella, Ferran González, es farà independent del Regne de Lleó.

En època del rei de Navarra (o de Pamplona), Sanç III el Gran, el comtat de Castella, per matrimoni, passà al regne de Navarra (1000-1035). A la seva mort, i pel seu testament, repartí els seus territoris entre els seus fills.

Això suposà l'aparició de dos regnes. Els reis consideraven que el regne era patrimoni seu, però el rei estava obligat a deixar la mateixa herència del seu pare (Regne de Pamplona) al seu fill gran. Tota la resta (comtats) es repartia a la resta dels seus fills i els convertia en regnes (-Gonçal). El Regne de Castella i el Regne de Pamplona sorgeixen al mateix moment, 1035. Només dos territoris queden com a comtats. Gonçal, hereu d'això, mor sense herència i el territori se'l queda el rei de Castella. No és gaire comuna la divisió de regnes.

D'aquesta manera, Ferran I es convertí en el primer rei de Castella. Castella protagonitzà la major part de les conquestes a la part central i occidental de la Península. Entre aquestes, hem de destacar la conquesta de Toledo (1085) per Alfons VI.

El Regne de Castella i el Regne de Lleó s'uniren i se separaren, per matrimoni o per testament, unes quantes vegades fins a la unió definitiva de l'any 1230 amb Ferran III el Sant.

El Regne de Navarra (o de Pamplona)

El Regne de Pamplona sorgí de la desintegració de la Marca Hispànica (territori fronterer i militaritzat creat per l'emperador Carlemany per defensar el seu regne dels atacs dels musulmans d'Al-Àndalus i que se situava a la part sud dels Pirineus). Els comtes de Pamplona aconseguiren la independència de la Marca Hispànica. L'any 920, Iñigo Arista fou coronat primer rei de Pamplona.

El moment de màxima esplendor d'aquest regne fou amb Sanç III el Gran, que incorporà els comtats de Castella i els comtats aragonesos. A la seva mort (1035) dividí el regne entre els seus fills (es pot tornar a explicar si cal). A partir d'aquest moment, el Regne de Pamplona entrà en declivi, ja que quedà encerclat per tres regnes molt més poderosos: França (Nord), Castella (Oest) i Aragó (Est). A més a més, aquests dos darrers regnes ocuparen els territoris al sud de Navarra, impedint al Regne de Pamplona la conquesta de territoris a mans dels musulmans.

Finalment, el Regne de Navarra passà a formar part de la monarquia dels Reis Catòlics el 1512.

El Regne d'Aragó

Els comtats aragonesos (Aragó, Sobrarb i Ribagorça) sorgiren de la independència de la part central de la Marca Hispànica (territori fronterer i militaritzat creat per Carlemany). En època del rei Sanç III el Gran de Navarra, els comtats aragonesos passaren a formar part del seu regne. A la seva mort el 1035 (tornar a explicar, si és necessari)...