Regulació Ambiental d'Activitats i Desafiaments Costaners

Prevenció i Control Ambiental d'Activitats

La Llei autonòmica 20/2009 regula la prevenció i control de les activitats econòmiques.

Finalitats de la Llei 20/2009

Les finalitats d'aquesta llei són:

• Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per a garantir-ne la qualitat de vida, mitjançant els instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació i fer un ús eficient dels recursos i de les matèries primeres.
• Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d'intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.
• Contribuir a fer efectius els criteris d'eficiència i servei a la ciutadania en la instrucció dels procediments administratius, i garantir la col·laboració i la coordinació de les administracions públiques que hi han d'intervenir.
• Facilitar l'acció de l'activitat productiva d'una manera respectuosa amb la protecció del medi ambient.

Definicions Clau de la Llei Ambiental

Als efectes del que disposa aquesta llei, s'entén per:

• Autorització ambiental o llicència ambiental: la resolució de l'òrgan ambiental competent en matèria de medi ambient o de l'ens local corresponent per mitjà de la qual s'autoritza una activitat determinada o diverses activitats i les instal·lacions o part de les instal·lacions que ocupen, ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, amb subjecció a les condicions necessàries per a garantir el compliment dels objectius i les disposicions d'aquesta llei.
• Autorització substantiva: l'autorització, la llicència, el permís o la concessió administrativa atorgat per un òrgan de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit d'una intervenció sectorial.

Principis de Responsabilitat Ambiental

Les persones titulars de les activitats compreses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei exerceixen aquestes activitats, sota llur responsabilitat, d'acord amb els principis següents:

• Prevenir la contaminació, mitjançant l'aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.
• Prevenir la transferència de la contaminació d'un medi a un altre.
• Reduir, en la mesura que sigui possible, la producció de residus mitjançant tècniques de minimització, gestionar-los correctament, preferentment valoritzant-los i, en darrer terme, efectuar la disposició del rebuig dels residus, de manera que s'eviti o se'n redueixi l'impacte en el medi ambient, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.
• Utilitzar l'energia, l'aigua i les matèries primeres d'una manera racional, eficaç i eficient.
• Prendre les mesures que calguin per a prevenir els accidents greus i limitar-ne els efectes.
• Prendre les mesures que calguin per a evitar, en cessar l'activitat, qualsevol risc de contaminació i perquè el lloc on es duia a terme l'activitat quedi en un estat satisfactori, de tal manera que l'impacte ambiental sigui el mínim possible respecte a l'estat inicial.

Règims d'Intervenció Administrativa Ambiental

Les activitats incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei resten sotmeses a un dels quatre règims d'intervenció administrativa següents:

• Autorització ambiental amb declaració d'impacte ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en els annexos I.1 i I.2. El capítol primer del títol segon recull la regulació del procediment d'intervenció administrativa d'aquestes activitats.
• Declaració d'impacte ambiental amb autorització substantiva. Hi són sotmeses les activitats incloses en l'annex I.3. El capítol segon del títol segon recull la regulació del procediment d'intervenció administrativa sobre aquestes activitats. La intervenció ambiental es duu a terme mitjançant la integració de la declaració d'impacte ambiental o l'informe ambiental, amb els valors límit d'emissió associats, els controls i altres requeriments ambientals, en l'autorització de l'òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d'acord amb el procediment que s'estableix en aquesta llei.
• Llicència ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en l'annex II.
• Règim de comunicació. Hi són sotmeses les activitats de l'annex III. En cap cas les ordenances municipals no poden sotmetre al règim de llicència ambiental les activitats regulades per aquesta llei en el règim de comunicació. Els ajuntaments poden establir que algunes activitats de l'annex II subjectes al règim de llicència ambiental, situades en determinades zones urbanes i amb una qualificació urbanística determinada, se sotmetin al règim de comunicació establert en el títol quart.

Distribució de Competències Ambientals

• Les competències sectorials en matèria ambiental que corresponen als ajuntaments i a l'Administració de la Generalitat de Catalunya són les que determina la normativa específica aplicable a cada matèria.
• Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d'aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus municipals, si no és que aquestes competències són delegades expressament a altres ens o organismes.
• En el cas que el funcionament d'una activitat dels annexos II, III o IV tingui afeccions ambientals significatives sobre més d'un municipi, en matèries de competència municipal, els ajuntaments han d'adoptar les mesures de col·laboració i coordinació que considerin pertinents i també poden sol·licitar, si escau, la col·laboració del departament competent en matèria de medi ambient.
• En el cas que el funcionament d'una activitat de l'annex I tingui afeccions ambientals significatives en matèries de competència municipal, els ajuntaments i el departament competent en matèria de medi ambient han d'establir, quan sigui procedent, formes de coordinació i col·laboració en les actuacions que portin a terme.

Informació Ambiental i Accés Ciutadà

El departament competent en matèria de medi ambient ha de designar la unitat responsable d'informació ambiental encarregada de gestionar la base de dades d'activitats ambientals i de satisfer el dret de la ciutadania a l'accés a aquesta informació.

L'òrgan ambiental competent ha de disposar d'informació suficient sobre:

• La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l'àmbit territorial de Catalunya.
• Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment, sobre els nivells màxims d'immissió fixats legalment.
• Les fonts d'emissió de contaminants, amb l'expressió del contingut de les resolucions de l'autorització i la llicència ambientals.
• Els nivells d'emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes, amb caràcter general, i les millors tècniques disponibles que han servit de base per a establir-los.

La Ponència Ambiental: Funcions i Rol

La Ponència Ambiental és l'òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de medi ambient que, amb la participació de tots els sectors ambientals d'aquest departament i, si escau, de la dels departaments que es requereixi d'acord amb l'activitat sectorial de què es tracti, formula la declaració d'impacte ambiental i garanteix el caràcter integrat de l'autorització ambiental.

La composició, les funcions i el règim de funcionament de la Ponència Ambiental s'han de determinar per reglament.

L'Informe Municipal en Procediments Ambientals

L'ajuntament, en el termini màxim de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud, ha de trametre a l'òrgan ambiental un informe preceptiu i vinculant de tots els aspectes ambientals sobre els quals té competència i, específicament, sobre sorolls i vibracions, escalfor, olors i abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal.

L'ajuntament, quan el sistema públic de sanejament del municipi en què es vol exercir l'activitat és a càrrec d'un ens diferent del mateix ajuntament o de l'administració hidràulica de Catalunya, sol·licita directament a aquest ens l'informe sobre l'abocament d'aigües residuals a aquest sistema de sanejament o al clavegueram municipal. L'informe s'ha d'emetre en un termini màxim de trenta dies.

Contingut Mínim de l'Autorització Ambiental

L'autorització ambiental té el contingut mínim següent:

• Els valors límit d'emissió de substàncies contaminants, determinats de conformitat amb els paràmetres definits per l'article 9, les prescripcions de les normes europees i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o els substitueixen.
• Les determinacions de la declaració d'impacte ambiental.
• Els sistemes de tractament i control de les emissions, i, si escau, d'autocontrol, amb l'especificació del règim d'explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d'avaluació dels mesuraments i l'obligació de comunicar a l'òrgan ambiental competent, amb la periodicitat que es fixi, el control amb les dades que calgui per a comprovar el compliment del contingut de l'autorització.
• La determinació de les mesures relatives a les condicions d'explotació diferents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre d'altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l'explotació.
• La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixen la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus generats per l'activitat.
• La fixació, si escau, de mesures per a minimitzar la contaminació a llarga distància.
• L'import de la garantia que cal constituir, d'acord amb la magnitud i les característiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l'activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives de responsabilitat ambiental o altres normatives específiques.
• Qualsevol altra mesura o condició que, d'acord amb la legislació, sigui adequada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l'activitat.

Problemes Ambientals a les Zones Costaneres

Les zones costaneres representen una importància crítica per a Europa i tot el món. Són la llar de la major part de les persones. Cada vegada s'hi desenvolupen més activitats humanes (transport, allotjament, oci, etc.). Totes les activitats depenen de les seves característiques físiques: paisatge atractiu, patrimoni cultural, recursos naturals, biodiversitat marina i terrestre valuosa.

Les zones costaneres d'Europa s'enfronten a un conjunt de problemes biofísics i humans interrelacionats.

Són un sistema natural dinàmic i complex, sotmès a les forces dels corrents, fluxos de sediments i tempestes freqüents.

D'altra banda, s'hi troben sotmesos als usos humans freqüents i excessius.

Problemes Biofísics de les Zones Costaneres

El problema biofísic fonamental de les zones costaneres rau en el fet que el desenvolupament no es tanca en els límits de les capacitats ambientals locals.

Alguns d'aquests problemes són:

• Erosió costanera extensa associada a obres i infraestructures humanes.
• Destrucció de l'hàbitat, com a conseqüència d'una ordenació i construcció poc planificades o per l'explotació del mar.
• Pèrdua de biodiversitat, per la pèrdua de les zones costaneres de posada d'ous en moltes espècies.
• Contaminació del sòl i dels recursos hídrics, ja que la contaminació de fonts marines o interiors es desplaça cap al litoral.
• Problemes en la quantitat i qualitat de les aigües per salinització dels aqüífers costaners, ja que la demanda supera l'oferta.

Problemes Humans i Socioeconòmics Costaners

Són tots associats a l'augment dels usos en zones costaneres. Entre ells, destaquen els següents:

• Atur i inestabilitat social pel declivi de les activitats tradicionals respectuoses amb la costa.
• Competència entre usuaris en l'explotació dels recursos.
• Destrucció del patrimoni cultural i dilució del teixit social pel desenvolupament incontrolat.
• Pèrdua de llocs de treball estables a mesura que els recursos naturals es degraden.
• Marginalització i emigració.