Regulació del medi intern i equilibri homeostàtic

Regulació del medi intern

L'aigua és el component majoritari del cos humà, representant aproximadament el 60% del pes total en adults.

Compartiments líquids

• Líquid intracel·lular: Dos terços del 60% de l'aigua total es troba dins la cèl·lula.
• Líquid extracel·lular: Es troba fora de les cèl·lules i es divideix en:
  • Líquid intravascular: Dins dels vasos sanguinis.
  • Líquid intersticial: Situat a l'espai intersticial.

Equilibri iònic

La regulació dels ions és fonamental per al funcionament de l'organisme:

• Ions calci: Essencials per a les contraccions musculars i la transmissió de l'impuls nerviós.
• Ions sodi i potassi: Mantenen el gradient de solut i el potencial de les membranes (especialment en les neurones).
• Ions sodi: Responsables de la regulació de la pressió arterial i de la volèmia.
• Ions ferro: Formen part de l'hemoglobina i són fonamentals per al transport d'oxigen.

A través de l'orina es poden retirar ions del plasma per regular la seva concentració a la sang i mantenir l'estabilitat del medi intern.

Regulació del pH

És necessària per evitar l'alcalosi (pujada del pH) i l'acidosi (baixada del pH). El pH normal se situa entre 7,35 i 7,45.

Equilibri hídric

Els ronyons, a través de les nefrones, reabsorbeixen més o menys aigua en funció de les necessitats del cos, la volèmia, els nivells hormonals i l'estat de l'aparell cardiovascular:

• Si hi ha un increment de la volèmia (massa líquid, per exemple en casos d'IC o IR), hi haurà més volum d'orina per eliminar el líquid sobrant.
• Si hi ha una disminució de la volèmia (falta de líquid), hi haurà menys volum d'orina i s'activa la sensació de set.

La tensió arterial

Regulació de la volèmia

Existeix una relació directa: a major volum d'orina, menor volèmia i menor pressió arterial. Per contra, a menor volum d'orina, major volèmia i més pressió arterial.

Regulació de la quantitat d'ions sodi

• Els ions sodi arrosseguen l'aigua: si el sodi s'elimina, també surt l'aigua, disminuint la volèmia i la pressió.
• Si no s'eliminen els ions sodi, tampoc es perd aigua, fet que provoca un augment de la volèmia i de la pressió arterial.

Regulació de l'hematòcrit

El ronyó pot sintetitzar una hormona anomenada eritropoetina (EPO). Quan el ronyó detecta un descens de la concentració d'eritròcits a la sang, allibera EPO, que circula fins a la mèdul·la òssia per estimular la producció de nous eritròcits.

L'hematòcrit es defineix com el percentatge del volum total de la sang que correspon a les hematies (glòbuls vermells).