Regulació normativa dels drets fonamentals
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,09 KB
La regulació normativa dels drets fonamentals
Lligat amb la dimensió objectiva i subjectiva dels drets, existeix una vinculació negativa
de la llei als drets fonamentals. La llei no pot contradir la regulació constitucional dels
drets fonamentals, això és la conseqüència del reconeixement del dret subjectiu. És
una limitació als poders públics. El legislador pot interpretar fins a un punt el dret de la CE, però no pot menystenir-lo. El legislador està obligat a respectar els drets
fonamentals previstos en la CE.
Vinculació positiva
Els poders públics han de promoure els drets fonamentals. L'art. 9.2 CE, copiant la italiana, diu que s'ha de fer el possible, remoure els obstacles que trobin per poder fer efectius els drets.
Aquest article es concreta amb organització i procediment, és a dir, com promouen els
poders públics els drets fonamentals. Alguns dels àmbits on es veu la regulació dels
drets humans per part de l'Estat:
- Accés a la justícia: ex: les lleis processals han de ser favorables al recurs.
- Dret de sufragi: l'Estat ha d'organitzar les eleccions, és una forma de promoure el dret de sufragi.
- Autonomia universitària: els poders públics han de garantir l'autonomia universitària sense substituir-la.
- Llibertat d'associació: es pot promoure, el TC ha reconegut la vulneració horitzontal dels drets, per tant, els tribunals poden vetllar perquè es compleixin els estatuts de les associacions, ja que l'incompliment dels estatuts afecta el dret d'associació. En altres països el contracte privat és el que preval.
- Llibertat de creació de mitjans de comunicació: ha d'afavorir fent que sigui possible la iniciativa privada de crear mitjans de comunicació.
El TEDH també ha arribat a aquest punt, diu que s'atempta contra la vida privada quan
falta una llei per protegir el fill extramatrimonial. Obliga al legislador a regular protegint
el fill extramatrimonial. Va condemnar a l'Estat per no promoure suficient aquesta
'obligació positiva'.
Títol I
S'ha de dividir en tres parts:
Drets subjectius
A l'art. 53 CE trobem la regulació de la força d'aquests drets.
L'article preveu:
- Un règim reforçat de la secció 1a, cap. II, tit. I: tenen una protecció més reforçada, del 14 al 30 CE. Tenen la protecció del recurs d'emparament (arts. 41 – 58 LOTC). Hi ha tot un seguit de drets que, per la jurisprudència, estan connectats a la secció 1a encara que no hi siguin:
El dret de vaga es troba protegit pel recurs d'emparament, l'art. 28 CE té una vis atractiva al 37 CE). Els drets de la secció 1 estan relacionats amb altres drets i els atreuen a la protecció reforçada.
L'art 24 CE de la tutela judicial efectiva atreu el 120 CE, sobre l'obligació de motivar les sentències per: primer motiu, poder recórrer-les i segon, perquè la societat vegi que els jutges prenen les decisions fonamentades en el dret. També hi ha connectat en el 24 el 118 CE, el dret de l'execució de sentències.
- Règim general del Cap II: la vinculació és el contingut essencial. El legislador no pot afectar el contingut essencial. Tots els drets del cap. II tenen una part (contingut essencial) que el legislador no pot afectar. A més, tenen el recurs d'emparament, la Llei Orgànica, i també tenen una part que no es pot disposar, el legislador no pot afectar-la i la persona no hi pot renunciar.
- Cap III: necessiten una llei que els concreti, obliguen al legislador. No tenen forma aparent de dret subjectiu
Garanties institucionals
No atribueixen drets, una garantia constitucional no és dret subjectiu. El que fa és que per protegir alguns interessos crea unes institucions. Exemples: l'autonomia local, no és un dret subjectiu d'una persona, és una garantia institucional d'ajuntaments, províncies... els municipis poden emprendre accions contra les CCAA o l'Estat que entri en les seves competències.
La Seguretat Social és una altra institució que protegeix els treballadors i evita l'assegurança privada.
El matrimoni: el dret a casar-se o a no casar-se, contracte que preveu l'Estat per afavorir el dret de formar famílies.
El legislador les ha d'acceptar, no pot eliminar-les, no es pot impedir el seu funcionament efectiu. És una garantia constitucional.
Deures
La reserva de llei exclou que una matèria pugui ser regulada pel reglament independent. Diu la STC 47/1990 que en una matèria reservada a la llei sí que és possible el reglament executiu (hi ha una llei prèvia i una autorització a l'entrada del reglament).
El reglament independent s'admet als estats liberals només si té una posició secundària, i només pot regular qüestions merament internes, que no afecten a tercers. La llei és superior perquè la fa el parlament, és a dir, tots, inclou la minoria, perquè en el procediment té un paper, dir quina seria l'alternativa. El reglament, en canvi, el fa el govern, per tant, de la majoria. El màxim que es permet és un període d'audiència pública, però sense cap obligació per part del govern.
Hi ha dues reserves de llei:
Art. 53.1 CE: Llei Ordinària: drets del capítol II i la 'regulació de l'exercici' (aspectes no necessaris, complementaris) dels de la secció I.
Art. 81 CE: Llei Orgànica: 'desenvolupament directe' dels drets de la secció I.
La CCAA no pot fer una llei orgànica i en matèria de llei ordinària només si en té la competència.
Art. 81 CE desenvolupament directe dels drets de la secció 1a, necessiten que es desenvolupin en LO
Art 53.1 CE: drets del cap. II i la regulació de l'exercici (aspectes no necessaris, complementaris) dels de la secció 1a. Regulats amb llei ordinària.
El legislador autonòmic no pot regular drets en matèria de llei orgànica. En matèria de llei ordinària sí que pot sempre que tingui competències.