Reis Catòlics: Construcció Estat Modern

Els Reis Catòlics: La Construcció de l'Estat Modern

Els Reis Catòlics van ser el primer exemple de monarquia autoritària en els regnes hispànics. Amb ells es va posar fi a una època caracteritzada per l'enfrontament entre els nobles i la monarquia. Els monarques van unir les seves corones per guanyar pes i poder i, a més, van imposar el seu poder per sobre la noblesa i el clergat.

La Monarquia Hispànica: Una Unió Dinàstica

El matrimoni (1469) entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va comportar una nova entitat política: la monarquia hispànica.

Aquesta monarquia ha de ser entesa com una unió dinàstica, de dues corones, en la qual cada regne es va continuar regint amb les seves lleis i institucions, de manera que es va crear un estat plural i no unitari format per una sèrie de territoris que només tenien en comú una mateixa monarquia.

Les lleis, la moneda i les institucions, així com les Corts de cada regne, van romandre diferenciades i les fronteres entre els diversos territoris obligaven al pagament de drets sobre les mercaderies. En canvi, les lleis i disposicions reials eren signades per representants d'ambdós regnes.

Malgrat l'equilibri aparent, Castella va tenir un pes territorial, demogràfic i econòmic més gran, el qual originà una creixent castellanització de la Corona d'Aragó.

L'Imposició de l'Autoritat Reial

L'objectiu principal dels monarques fou imposar la seva autoritat a la noblesa i a una bona part del clergat. Per fer-ho, primer van vèncer per les armes la noblesa i els grans senyors eclesiàstics (Toro, 1476) i van imposar la seva autoritat. Posteriorment recuperaren una part del patrimoni reial, tot i que van garantir la influència de nobles i clergat a canvi que se sotmetessin políticament. D'altra banda, van consolidar els privilegis jurisdiccionals (senyories) de nobles i eclesiàstics i el seu poder dins la Mesta. A més, amb les Lleis de Toro (1505) van generalitzar la institució de la primogenitura (vinculació de les terres als grans títols nobiliaris).

Reformes Institucionals dels Reis Catòlics

Un cop dominats la noblesa i el clergat, els monarques van organitzar una sèrie d'institucions per refermar l'autoritat reial. Amb aquesta finalitat van crear:

• Un exèrcit permanent
• Un cos d'ambaixadors, encarregats de reforçar la política exterior
• Els corregidors, delegats del poder reial a les viles i les ciutats, presidien els ajuntaments i tenien funcions judicials i d'ordre públic.

A més, van reorganitzar una sèrie d'institucions:

• El Consell Reial, al qual la noblesa fou apartada
• Les Corts, les quals van perdre protagonisme i només es reunien per nomenar un nou monarca o quan necessitaven recursos financers
• L'Audiència de Valladolid, encarregada de l'administració de justícia

A la Corona d'Aragó van mantenir les institucions tradicionals, així com el pes polític més gran a les Corts. Ara bé, es va instituir la figura del lloctinent (virrei) i la Justícia Major.