Reis Catòlics: Política Interior, Monarquia Autoritària i Unificació

Política Interior dels Reis Catòlics

A Castella s’inicia una **guerra civil** entre la noblesa i Isabel de Castella. La unió matrimonial amb Aragó proporcionaria un gran suport a Isabel, permetent-li enfortir encara més el poder de la monarquia i fer-la més autoritària. Isabel de Castella va guanyar l’enfrontament i, com a conseqüència, es va imposar i va implantar una **monarquia més autoritària**, tal com temien els nobles. Aquestes modificacions varen produir el pas d’un estat medieval a un **estat modern** (estat-nació), un procés que es va dur a terme a través de diverses mesures.

Expansió Territorial Peninsular

Els Reis Catòlics varen aconseguir una gran expansió territorial a la península. Al **1492** varen conquerir el darrer vestigi musulmà, el **Regne de Granada**. A més, després de la mort d’Isabel, Ferran va annexionar el **Regne de Navarra** al **1515**. Ambdós regnes es varen unir a la Corona de Castella, ja que les seves institucions garantien un millor control del territori i la seva població. En aquell moment, només hi havia dues dinasties principals a la Península Ibèrica: els Avis a Portugal i els Trastàmares a Castella i Aragó.

Reducció del Poder de la Noblesa

Durant el govern dels Reis Catòlics, es va reduir significativament el poder polític de la noblesa per augmentar el poder reial, com a conseqüència de la victòria monàrquica a la guerra civil. A poc a poc, la noblesa va anar perdent els seus poders mentre que la monarquia els consolidava. Es va instaurar la institució de la **primogenitura** (o majorat), que vinculava les terres als grans títols nobiliaris i beneficiava el fill major del llinatge.

Control Reial sobre l'Exèrcit

La noblesa no podia tenir exèrcits feudals propis. Per això, els Reis varen crear l’**exèrcit reial de Castella**. Com a contrapartida, els nobles podien governar aquest exèrcit a canvi d’un salari, mantenint així una posició d'honor però sota control reial.

Justícia Reial: Santa Hermandad i Audiències

La noblesa va perdre la potestat de perseguir els crims comesos a les seves propietats. La monarquia va crear una institució, la **Santa Hermandad**, que s’encarregava d'aquesta funció. De nou, es va contractar membres de la noblesa per controlar aquesta institució, integrant-los en l'estructura de l'estat.

A més, la noblesa també va perdre la potestat de jutjar els delictes a les seves terres. Per aplicar justícia reial, es varen crear les **Audiències**, tribunals de justícia que depenien directament de la monarquia i que sovint estaven formats per juristes d'origen noble o burgès.

Creació del Cos Diplomàtic

Finalment, es va crear un **Cos Diplomàtic** format principalment per membres de la noblesa, que actuaven com a ambaixadors representant la monarquia en altres nacions.

En resum, la noblesa va passar a treballar per la monarquia a canvi d’un salari i honors, perdent gran part de la seva autonomia política i militar.

Canvis en Consells Reials i Corts

Els Reis Catòlics varen mantenir els **Consells Reials**, però varen apartar l’alta noblesa dels càrrecs clau, posant-hi gent capacitada de la baixa noblesa i la burgesia. Les **Corts** varen perdre gran part del seu protagonisme polític.

Uniformisme Religiós i la Inquisició

Els Reis Catòlics varen promoure activament l’**uniformisme religiós**. Abans del seu regnat, convivien amb relativa pau tres religions: cristianisme, judaisme i islam. La situació va canviar radicalment quan els Reis Catòlics varen imposar el catolicisme a tota la població per unificar el regne.

• Al **1492**, es va decretar l’**expulsió dels jueus** que no es convertissin al cristianisme.
• Al **1499** (després de la revolta de les Alpujarras), es va obligar els musulmans de Castella a convertir-se o marxar (decret que s'estendria a tota la península posteriorment).
• Es va obligar a batejar els **conversos** (jueus convertits) i els **moriscos** (musulmans convertits). Tot i això, una part d'ells va seguir practicant la seva religió en la intimitat.

Els jueus varen ser especialment perseguits, no només per la seva religió, sinó també per la seva presència en esferes econòmiques (banquers, mercaders) i el seu poder adquisitiu. Aquestes raons varen ser clau per a la seva expulsió.

El **Cardenal Cisneros** va ser una figura clau, mà dreta d'Isabel la Catòlica. Va ser nomenat cap del Tribunal de la **Santa Inquisició** al **1478**. Aquesta institució es va recuperar i potenciar per vetllar per l'ortodòxia catòlica i perseguir l'heretgia, és a dir, assegurar que no es practiquessin altres religions o que els conversos i moriscos no judaïtzessin o islamitzessin en secret.

La Santa Inquisició va ser el primer tribunal que va tenir jurisdicció a ambdós regnes, Castella i Aragó, i va tenir un paper molt rellevant en la història d'Espanya.