Els Reis Catòlics: Unificació i Construcció de l'Estat Modern

Els Reis Catòlics van posar fi als enfrontaments entre nobles i la monarquia. Els monarques van unir les seves corones per guanyar pes i poder, van construir les institucions i organismes de l’Estat modern, van imposar el seu poder polític per damunt del de la noblesa i del clergat, i van establir una política d’aliances internacionals.

La Monarquia Hispànica: Unió Dinàstica i Pluralitat

El matrimoni (1469) d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, hereus de les dues corones (el Regne de Castella i la Corona d’Aragó), va originar una nova entitat política: la Monarquia Hispànica. Aquesta monarquia era una unió dinàstica de dues corones, en la qual cada regne es va continuar regint per les seves lleis i institucions, i es va formar un Estat plural i no unitari, integrat per uns territoris (Castella, Aragó, Catalunya i València) que només tenien en comú una monarquia. Els regnes compartien els mateixos monarques, però en cap cas significava la integració territorial, jurídica, institucional, administrativa o econòmica de Castella i Aragó. Les lleis, la moneda i les institucions diferenciades, així com les fronteres entre els diversos territoris, obligaven al pagament de drets sobre les mercaderies. Les lleis i disposicions reials eren signades per representants d’ambdós regnes, i les institucions es van jurar mútua lleialtat.

Institucions de Govern dels Reis Catòlics

Els monarques van organitzar una sèrie d’institucions per refermar la seva autoritat reial.

Institucions a Castella

• Les Corts Castellanes: integrades per la noblesa, el clergat i els representants de les ciutats, on es reunien els monarques quan necessitaven recursos financers.
• El Consell Reial: es va convertir en el principal òrgan consultiu de govern; van apartar la gran noblesa i van incorporar secretaris de baixa noblesa i de la burgesia.
• L’Audiència de Valladolid: encarregada de l'administració jurídica.
• La Santa Hermandad: encarregada de combatre el bandolerisme i restablir l’ordre als camps.
• Els Corregidors: eren delegats del poder reial a les ciutats, presidien els ajuntaments i tenien funcions judicials i d’ordre públic.

Institucions a la Corona d’Aragó

• Les Corts Aragoneses: la Corona d’Aragó estava formada per 4 regnes (Aragó, Mallorca, València i Catalunya), cadascun amb la seva pròpia cort.
• El Justícia Major: la missió del qual era exercir d'àrbitre entre el rei i els seus súbdits.
• El Virrei: un representant del monarca que exercia plenament l’autoritat reial.
• La Santa Inquisició: per reprimir l’heretgia i salvaguardar l’ortodòxia cristiana, vigilava els jueus conversos per posar a prova la seva fe.

Unificació Territorial i Política Exterior

Amb la unió de les corones, els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial dels regnes hispànics per consolidar un Estat fort que pogués expandir-se fora de la Península.

L'Expansió Territorial: Granada i Canàries

Al Regne de Granada, els Reis Catòlics van aprofitar les disputes internes al regne nassarí per iniciar una difícil guerra que va finalitzar el 1492 amb el setge i la caiguda de Granada. Amb les Capitulacions de Granada, aquesta quedà incorporada a Castella i als musulmans se'ls assegurava la llibertat de culte, l'ús de la llengua pròpia i el respecte dels seus usos i costums. Igualment, Castella, amb la col·laboració de comerciants sevillans i genovesos, va realitzar la progressiva ocupació de les Canàries. Aquí es va enfrontar amb els interessos expansionistes portuguesos per l’Atlàntic. El Tractat d'Alcàçovas va posar fi a la disputa, reservant la costa africana per a Portugal i les Canàries per a Castella.

Incorporació de Navarra i Política Matrimonial

Per la seva banda, Ferran va aconseguir per la Corona d’Aragó (1493) la recuperació de la Cerdanya i el Rosselló, cedits a França en temps de Joan II d’Aragó. Aprofitant enfrontaments interns al Regne de Navarra entre partidaris de Castella i de França, Ferran (regent en aquells moments) va ocupar militarment Pamplona i la va incorporar al Regne de Castella l’any 1512. Navarra va conservar el seu propi ordenament jurídic i institucional.

Respecte a la religió, als territoris de la Monarquia Hispànica convivien tres grups religiosos (cristians, jueus i musulmans). Els Reis Catòlics van optar per la unificació religiosa, imposant el catolicisme com a única religió oficial de l’Estat. Els interessos de Castella es van orientar cap a l'Atlàntic i els d’Aragó, cap a la Mediterrània.

Els Reis Catòlics van emprendre una intensa política matrimonial mitjançant la formalització d’aliances amb l’Imperi Germànic en casar la seva filla i hereva Joana amb Felip, fill de l’emperador Maximilià I. Amb Anglaterra, en casar Caterina amb el futur monarca Enric VIII. Amb Portugal, els reis van casar la seva filla gran, Isabel, amb Manuel l’Afortunat.