Els Reis Catòlics: Unificació, Expansió i Legat Històric
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,6 KB
Política Interior dels Reis Catòlics
Un cop acabada la Guerra de Successió a Castella, Ferran II i Isabel I es van dedicar a pacificar els seus regnes. Per fer-ho, a Castella van crear la Santa Germandat, una institució armada dedicada a garantir la seguretat dels camins i a lluitar contra els lladres de pas. També van reorganitzar la justícia i van reforçar la Chancillería, el màxim organisme judicial.
Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el seu poder davant les ciutats. Per fer-ho, van nomenar corregidors, funcionaris encarregats d'imposar l'autoritat reial a tots els municipis de Castella. Mentre que en els seus dominis de la Corona d'Aragó, el rei Ferran II va mantenir el sistema constitucional que limitava l'autoritat de la monarquia.
Van reforçar la Hisenda Reial, arrabassant privilegis i terres que els seus antecessors havien atorgat a la noblesa. A més, van crear un exèrcit professional i permanent que es va convertir en un dels més efectius d'Europa.
Expansió Territorial dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics van ampliar molt els seus territoris. A la península Ibèrica, el 1492 van conquerir l'últim territori en poder dels musulmans, el Regne de Granada, que van incorporar a la Corona de Castella. El 1512, un cop morta Isabel I, també es va conquerir el Regne de Navarra.
Fora de la Península, es van expandir per diversos territoris. El 1504, van incorporar el Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó.
A l'Àfrica, van conquerir diverses places, com Melilla i Orà. A l'oceà Atlàntic, van conquerir les Illes Canàries i van iniciar la conquesta d'Amèrica, territoris que van ser incorporats a la Corona de Castella.
La Unificació Religiosa a l'Època dels Reis Catòlics
Un dels objectius principals dels Reis Catòlics va ser la unificació religiosa dels seus regnes. Amb permís del Papa, el 1478, van fundar el Tribunal de la Inquisició per perseguir els heretges. El tribunal tenia jurisdicció sobre tots els territoris, tant a Castella com a Aragó. Els condemnats a mort per aquest tribunal eren cremats a la foguera o executats amb el garrot.
El pas següent en la unificació religiosa va ser l'expulsió dels jueus el 1492. Per un edicte reial, tots els jueus havien de convertir-se al cristianisme o abandonar els dominis dels Reis Catòlics. Unes 80.000 persones es van veure forçades a marxar. Els que van adoptar el cristianisme, anomenats conversos o judeoconversos, van patir una persecució inquisitorial molt dura, que va durar segles.