Reis Catòlics: Unió, Política i Descobriment d'Amèrica

Reis Catòlics: Unió, Expansió i Política

El 1469, Isabel de la Corona de Castella i Ferran de la Corona d’Aragó es van casar. Amb aquesta unió es va crear la Monarquia Hispànica. Isabel va ser proclamada reina l’any 1474. Cada corona va mantenir les seves corts, lleis, institucions, moneda, etc. Només tenien en conjunt la monarquia, els reis.

Expansió Territorial

Quan el 1474 ja eren reis de les seves corones, una de les primeres decisions que van prendre va ser dur a terme una expansió territorial, sigui amb aliances matrimonials o amb una conquesta militar. L’expansió de Castella es va realitzar cap a l’Atlàntic i la d’Aragó cap al Mediterrani.

Organització de l'Estat

Per reforçar el seu poder i organitzar els regnes, els Reis Catòlics van implementar diverses mesures i institucions:

• Mayorazgo: L’herència passava al fill gran. En el cas de l’Església, passava a l’ordre religiosa. Per tant, les corts van quedar pràcticament sense poder i només les convocaven quan els reis necessitaven algun subsidi (diners).
• Corregidors: Eren els encarregats d’organitzar els municipis i les ciutats.
• Secretaris: Eren aquells senyors, normalment de la noblesa, que deixaven constància escrita de totes les decisions que prenien els reis.
• Exèrcit permanent: Imprescindible per a l’expansió territorial que van dur a terme els reis.
• Santa Germandat: Servia per a la seguretat del poble. A més, recaptaven els impostos.
• Audiència: Institució que administrava la justícia.
• Consells: Eren temàtics i assessoraven els reis sobre diferents temes.
• Virrei (Corona d’Aragó): Senyor de màxima confiança del rei que el substituïa en cas d’absència.

Política Religiosa

A la Monarquia Hispànica hi convivien tres religions diferents: catòlics, jueus i musulmans. Una manera d’unificar la població va ser a través de la religió catòlica, i els Reis Catòlics la van imposar com a obligatòria. L’única característica comuna de les dues corones va ser la religió. Per aconseguir-ho, van instaurar el Tribunal de la Santa Inquisició, que ja estava en desús des de feia anys a Europa, però a la Monarquia Hispànica se li va donar una gran importància. Aquest tribunal tenia l’objectiu d’assegurar que tota la població fos catòlica i perseguia l’heretgia. El tribunal es componia de membres de l’Església catòlica.

Així, el 1492, es va obligar els jueus a convertir-se al catolicisme (batejar-se) o a exiliar-se.

El 1492, Castella s’havia incorporat el Regne de Granada, i a la població musulmana se’ls va permetre conservar la religió, els costums, la roba...

El 1499, es va obligar els musulmans (mudèjars, és a dir, musulmans que vivien a la Monarquia Hispànica) a convertir-se al catolicisme o a exiliar-se.

El Descobriment i Colonització d'Amèrica

Els turcs van bloquejar el comerç dels europeus amb Àsia, impedint la ruta del Mediterrani. Així, Portugal va començar una ruta alternativa vorejant Àfrica. Els altres països també ho van intentar, però Portugal els ho va impedir. En aquest context, un mariner (Cristòfor Colom) va proposar al rei de Portugal arribar a Àsia per l’oest, ja que amb els seus estudis considerava que la Terra era rodona. El rei no ho va acceptar.

Després, Colom ho va explicar a la reina Isabel de Castella, que ho va acceptar perquè no tenia una altra alternativa. Van negociar unes condicions que són les Capitulacions de Santa Fe, on Colom demanava, si el seu projecte tenia èxit, el títol d’almirall, una desena part de la producció, etc.

El 3 d’agost de 1492, van sortir del port de Palos (Huelva) tres naus amb 88 mariners. Colom s’havia equivocat amb les dimensions de la Terra. Finalment, el 12 d’octubre de 1492, van tocar terra pensant que eren a Àsia, però havien arribat a una de les illes del Carib. Desconeixien realment on eren perquè per a ells tot era nou i diferent del que coneixien d’Àsia, i d'altra banda, els indígenes van pensar que havien arribat els déus. Van tornar a Castella amb una representació de les coses noves que van trobar, i la reina va encarregar un segon viatge el gener de 1493, ara ja amb 17 naus i 1200 mariners, per seguir investigant aquell lloc. Fins que van decidir anar més enllà d’aquestes illes i és quan van trobar el continent i el van explorar. Els principals colonitzadors van ser Hernán Cortés i Francisco Pizarro. Allà es van trobar amb les civilitzacions Asteca, Inca i Maia. Pràcticament tot va quedar explorat a la primera meitat del segle XVI.

Totes aquestes noves terres es van incorporar a la Corona de Castella i s’hi van aplicar les mateixes lleis, institucions i administracions de Castella. A més, es van crear les Lleis d’Índies (1512) que regulaven tots els temes d’Amèrica. Dins d'aquestes lleis hi havia un apartat anomenat l’Encomienda.

L’Encomienda era un contracte entre “l’encomendero” (home de Castella) i l’indígena, on aquests havien de treballar a les mines i en l’agricultura supervisats per l’encomendero. A canvi, els havien de mantenir i evangelitzar. A la pràctica, l’encomendero abusava del treball indígena perquè com més feina feien, més guanyava. Això va provocar una gran mortalitat. Aquests abusos van ser denunciats a Castella, sobretot pel Pare Bartolomé de las Casas, on explicava aquests successos. Castella va redactar les Noves Lleis d’Índies el 1542, on es va prohibir el maltractament als indígenes, però a la pràctica tot va seguir igual.

Aquestes noves terres (Amèrica) es van dividir en dos virregnats: Nova Espanya i Perú. En aquests dos virregnats els abusos van arribar a ser tan grans que una part de la població indígena i alguns de Castella van morir. Però no només morien pels abusos, sinó també per malalties portades d’Europa com la grip. Aquesta gran mortalitat va fer que Castella s'emportés esclaus d'Àfrica cap a Amèrica per treballar.