Relació entre autoestima i habilitats socials

Relació entre autoestima i habilitats socials? L'èxit en les relacions socials porta a un augment de l'autoestima.

Components de les HHSS? Desencadenant: Estàs sol a casa i sents un soroll al menjador

Pensament: si penses que és un lladre. Emoció: Por, angoixa. Acció: Trucada policia aixecar-se inquietud.

La Comunicació i els seus elements: Emisor--} missatge/canal---} receptor---} retroalimentació---emisor.

Axiomes: És impossible no comunicar. Cada comunicació implica 2 aspectes: què es diu i com es diu. Cada aspecte correspon a un tipus de llenguatge, verbal i no verbal. Processos de comunicació simètrics o complementaris depenent si la relació es basa en igualtat o la diferència. La responsabilitat de la comunicació correcta és de l'emisor.

Quadre comparatiu: Passiu: To de veu baix, baixa autoestima, sentiment de culpa, ansietat. Assertiu: Parla fluidament, relaxació del cos, expressió de sentiments, bona autoestima, no es sent ni superior ni inferior respecte els altres. Agressiu: To de veu alt, postura que invadeix l'espai, egocèntric, autoestima baixa, ansietat creixent.

Competència: consideració de la qualitat dels nostres actes i comportaments.

Autonomia: És la facultat d'auto gestionar-nos a tots els nivells: econòmic, físic, familiar, social... Es tracta de la consideració interna i externa de sobirania i independència.

Integració: Element fonamental en el control de les emocions dins l'àmbit laboral i social. Element per tal de poder integrar-nos en grups o per relacionar-nos.

Tipus de pensament: P.causal: Aclarir què ha passat abans de decidir. P.alternatiu: Plantejar-se diferents opcions abans de decidir. P.conseqüencial: Pensar en allò que passarà si prenem una decisió. P. De perspectiva: Pensar en el que pensa l'altra persona. P.mitja-fi: marcar-se objectius i fer el possible per aconseguir-los.

Distorsions cognitives: Inferència arbitrària, Generalització excessiva, Personalització, Pensament tot o res.

Abstracció selectiva: Valoració d'un fet o experiència a partir d'un sol element ignorant els altres. Enfocar-se només en certs aspectes de la situació, normalment negatius.

Culpabilització: Valoració a posteriori d'un esdeveniment per establir el que un hauria d'haver fet.